La poesia a l'època grega. Dos poemes a analitzar. (1)

De la poesia de la Grècia clàssica hem de llegir un fragment de l'Odissea i un poema de Safo, completament oposats.

Comencem pel fragment de l'Odissea que, concretament, és el cant XXIII, dels XIV que té:

Tot i que us he fotocopiat el text, per si el perdéssiu, aquí teniu un enllaç on el podeu trobar:

https://books.google.es/booksid=mka8AwAAQBAJ&pg=PA94&lpg=PA94&dq=no+t%27enquimeris+amb+mi+ulisses&source=bl&ots=vv1TnR8E1a&sig=K9d-bC5NOfpSwidOPEbeKzTgwT8&hl=ca&sa=X&ved=0CCMQ6AEwAWoVChMInYKToPilyAIVBUAaCh1GsA2B#v=onepage&q=no%20t'enquimeris%20amb%20mi%20ulisses&f=false

• Autoria:

Des de sempre, tant La Ilíada com L'Odissea s'han atribuït a Homer, que se suposa que va viure al segle VIII aC., però és tan poc el que sabem d'ell que fins ens hem arribat a plantejar si realment va existir.

L'única cosa que sabem és que s'han conservat dos grans poemes èpics: La Ilíada i L'Odissea que li atribuïm i que constitueixen l'inici de la tradició literària europea.

Antigament es pensava que Homer era originari d'Esmírnia o de l'illa de Quios i cec.

Actualment més aviat es pensa que les dues obres van anar creant-se a partir de diverses generacions d'aedes (recitadors) que les anaven ampliant fins a arribar a les versions que podem llegir-ne ara.

• Temàtica:

Mentre La Ilíada narra la guerra de Troia, que va succeir realment cap als segles XIII o XII aC., L'Odissea explica el retorn d'un dels herois grecs de la guerra, Ulisses, també anomenat Odisseus, a la seva pàtria, l'illa d'Ítaca, en un viatge que, de tant accidentat, va durar 10 anys.

• El fragment:

Nosaltres hem llegit el fragment en la segona traducció que en va fer Carles Riba al 1953, que no és l'única que s'ha fet en llengua catalana; comptem també amb la que va publicar J. F. Mira al 2011 i la de Joan Alberich que es va publicar al 1998 i que s'adreça a un públic més general.

Després de la lectura, tot solucionant els dubtes lingüístics i d'expressió, hem investigat què havia passat abans i què havia passat després del cant en qüestió:

• Just abans Telèmac ja havia reconegut Ulisses, el seu pare i s'havia posat d'acord amb ell per eliminar els pretendents de la seva mare i esposa, respectivament.
• Penèlope sopa amb els seus pretendents als quals els posa una prova final. Qui la guanyi, obtindrà el privilegi de casar-s'hi. La prova, però, és complicadíssima: han d'aconseguir tensar l'arc d'Ulisses i després disparar-hi una fletxa que ha de travessar l'ull de dotze llances alineades, uns quants ja no accepten el repte, els que es queden no aconsegueixen ni tensar-lo i, finalment, és Ulisses que estava allà disfressat de captaire, qui el tensa i aconsegueix superar la prova. Es lleva els vestits de captaire, tots veuen que és l'autèntic Ulisses i tenen por. L'habitació queda tancada amb clau i Ulisses, ajudat pel seu fill Telèmac, els mata a tots, ajudat, també, per la deessa Atenea (1) que està de la seva part. De tota manera, Penèlope continua sense reconèixer el seu marit, ja que els anys l'han canviat i no queda convençuda de qui és fins que ell li descriu la cambra que compartien.

       https://www.youtube.com/watch?v=z3HSDKRkYMI Aquí podem veure com        l'escena de la matança dels pretendents continua essent font d'inspiració            de nous relats.

Atenea o Pal·les Atenea

• Just després, l'obra arriba a la seva fi i, per tant, no veiem si Ulisses acompleix o no amb l'última tasca que comunica a Penèlope que ha de fer, sinó que s'explica com va a veure al seu pare, que el reconeix per una cicatriu, com tots dos estan disposats a enfrontar-se als parents dels pretendents morts que demanen venjança fins que intervé Atenea que els aconsella un pacte que els farà viure en pau durant els propers anys.

I, per acabar, hem fet la prosificació del fragment, cadascú la seva, per veure, d'una banda, si enteníem què volia dir l'exercici i, de l'altra, per saber del tot què s'explica en aquest cant que, d'entrada, sembla tant i tant complicat d'entendre.

(1): deessa de la saviesa, de l'artesania, de la guerra en el seu vessant estratègic i protectora de la ciutat d'Atenes entre d'altres.