Exemple de comentari literari.

Després d'haver fet el parell d'assajos de comentari, ara ens enfrontem a la feina de fer-ne un de debò i triarem el poema de Safo.

• La primera part que hem de fer és la introducció: qui va escriure el fragment o poema, quan i a quina obra podem trobar-lo.

Per tant, hem de buscar qui era Safo, quan va viure, quin tipus de poesies feia, si era o no coneguda, si ho és o no ara, què s'ha conservat de la seva obra i, quan ho sàpiguem, en fem un breu text posant-t'hi tot allò que creiem que és imprescindible.

• La segona part és el tema: ja sabem que tema i argument no són el mateix, el tema s'enuncia en una frase, l'argument no. El tema ens resumeix de què va, quin és el missatge del fragment, l'argument explica, amb paraules més planeres, allò que el text explica al seu torn.

Per tant: el tema d'aquest poema és: Safo, ja que és ella directament qui parla, la poetessa, li demana un favor a Afrodita, la deessa grega de l'amor. Podem formular-lo d'altres maneres, aquesta no és l'única frase que pot explicar el tema d'aquest poema, però d'una manera o d'una altra, s'ha d'acabar donant aquest missatge.

• A la tercera desenvoluparem el contingut, per tant, ara sí, explicarem el poema i ho farem tal i com va apareixent davant de nosaltres com a tal, per tant, ja que és un poema disposat en estrofes, anirem dient el contingut que trobem dins de cadascuna:

1. Entre la primera i la tercera estrofa Safo demana a Afrodita que, tal i com ha fet ja altres vegades, vagi a ajudar-la.
2. A la cinquena i sisena estrofes veiem com Afrodita l'havia ajudada abans: li deia que no es preocupés, que la persona que ara no li feia cas, ja li'n faria més endavant. 
3. I per últim, a la setena veiem com repeteix el prec de nou.

• La quarta estudiarà la forma: com diu aquestes coses Safo al poema? i aquesta, potser, és la part que trobem més difícil de fer, perquè no hi estem acostumats, perquè sabem trobar figures, definir-les però no explicar quina funció fan al text...

La manera més segura de fer-ho és anar seguint vers per vers el poema i anar remarcant allò que sembla útil respecte al continugt.

1.  Ja hem vist que de la primera a la tercera estrofa hi ha una unitat de contingut: fixem-la ara en la forma. Com que es dirigeix a,  comença amb una apòstrofe, una crida a la deesa, a la qual qualifica d'eterna per, tot seguit, dedicar-li una sèrie d'aposicions que no tenen cap altra missió que reforçar aquesta idea: així és la "de tron riquíssim" com  si digués, no és una deessa de tantes, ella es distingeix per la riquesa del seu tron, és una de les deesses principals, i a més és filla de Zeus, el déu dels déus i és augusta, però Safo sap també que Afrodita pot fer-te desgraciada: "trena fraus" i li reconeix aquest poder, el constata i no té por de recordar-li, ja que vol demanar-li que la faci feliç i llavors, amb una reiteració que a més està construïda de manera paral·lela i amb un hipèrbaton claríssim, li demana que no li canviï l'ànim, que no li domi, que la deixi lliure per sentir, que no li faci venir ni angúnies ni basques que no deixen de ser gairebé el mateix, una en el pla més espiritual, l'altra en el pla  més físic. I que vagi on és ella, com ja ha fet altres vegades. Llavors recorda com Afrodita havia deixat l'auri casal del pare que no és altra cosa que una metàfora del cel on viuen els déus grecs, de l'Olimp, daurat perquè és ric, i brillant, contraposat antitèticament a la terra negra on viuen els humans, plena de desgràcies i pobresa. Fa una descripció d'aquesta teòrica anterior vinguda d'Afrodita per a consolar-la, amb els ocells que es dirigeixen sense problemes al seu destí perquè l'ala (metonímia, ells sencers a la realitat) llesta, personificada, doncs, sap voltar i fer l'itinerari que ells necessiten. Com uneix Safo aquestes tres estrofes? Doncs unes amb les altres amb encavallaments, el punt i a part no el trobem fins al final de la tercera.
2. A l'altra unitat de contingut que està formada per les dues estrofes següents, Afrodita apareix feliç, com si no tingués preocupacions, contrastant amb la tristesa que Safo sent i li demana, ella, parlant directament, quin altra problema té, i llavors ens adonem que Safo l'acostuma a cridar sovint, aquesta era l'última vegada que l'havia cridada, però no la primera, entre Safo i Afrodita, per tant, hi ha una complicitat de la qual s'aprofita la poetessa, què és el que volia? El  mateix que va voler abans i que vol ara: veure com algú que ella estima la correspon, què és el seu esperit boig, sinó una metàfora dels seu esperit enamorat? I la deessa va endevinar, com voldria Safo que endevinés ara, que allò que la preocupava és que no es trobava corresposta i cuità a tranquil·litzar-la, tot parlant-li: primer interrogant-la sobre el subjecte de la seva passió: "qui et fa l'ofensa?" però no li calen respostes a ella, ella és deessa i sap i per això, després d'emetre retòricament les preguntes, ja està dient-li a Safo allò que Safo vol escoltar, amb un joc d'antítesis: si fuig - vindrà; si no et pren - t'obsequiarà; si no et vol - d'enamorar-se't haurà.
3. I acaba el poema amb l'última estrofa on Safo torna a demanar: Vine'm, solta'm, acompleix-m'ho, sigues-me tu mateixa sempre aliada.

• I a la quarta part farem la conclusió que no ha de contenir frases tipus m'ha agradat molt, sinó que ha de ser fruit de la nostra feina. Una vegada acabat tot, podem dir si el poema està o no ben construït, si la poetessa deixa clar el seu missatge, si a nosaltres ens sembla bé com aquest missatge s'emet...