La literatura en llatí. Carmina Burana.

A partir del naixement de la literatura trobadoresca, també comença a canviar la que es feia en llatí.

Durant la segona meitat del segle XXII floreix una poesia profana en llatí als monestirs. Aquesta poesia tenia com a temes l'amor carnal, l'arribada de la primavera, el plaer del vi... Rep el nom de poesia goliardesca perquè els estudiants i els clergues errants, que se suposa que n'eren els autors, s'anomenaven goliards.

Intentaven utilitzar un llatí més o menys fixat, tot i que hi apareixien sovint termes vulgars que feien que la llengua no fos tan culta com es pretenia.

S'han conservat dues grans col·leccions i algunes mostres més currtes d'aquest gènere que suposem més ampli:

• Carmina Burana: que es va trobar a l'abadia alemanya de Beuron i de la qual en llegirem un fragment.
• Carmina Cantabrigiensa: a la Universitat de Cambridge.

A causa de la temàtica, tan allunyada de l'ortodòxia catòlica, són obres anònimes.

Oh Fortuna:

Oh Fortuna, 

com la lluna, 

variable en el teu estat

sempre estàs creixent 

o minvant

la vida detestable

ara esmussa,

ara esmola

com per joc el pensament,

i dissol com si fos glaç

la pobresa

i el poder.

Sort cruel 

i inconsistent,

roda en moviment,

situació incerta;

salut vana,

sempre exposada a esvair-te,

ara te'm presentes 

coberta d'ombres

i de vels, 

mentre jo,

pel joc de la teva malvestat,

vaig amb l'esquena nua.

Ara la sot contrària

em nega salut

i virtut;

contínuament

les forces i el defalliment

van i vénen.

Ara

cuiteu;

polseu les cordes

puix que la sort

ha abatut el valent,

ploreu amb mi!