Els orígens de la Literatura Universal. La literatura grega.

La literatura grega és tan important per explicar la literatura occidental que podríem dir que és l'origen de la majoria dels temes que encara tractem i l'estètica que valorem.

Hem de recordar que durant aquest període, es considera literatura gairebé tot allò que es fa per escrit.

Podem diferenciar-ne quatre etapes:

• Període jonicodòric:

S'inicia al segle IX aC. i s'allarga fins al començament del segle IV aC. Sabem que va néixer a Jònia

i els textos més antics que conservem són La Ilíada i l'Odissea atribuïts a Homer i que es poden considerar les primeres novel·les europees.

La Ilíada (que narra una part de la guerra de Troia, concretament el setge de 51 dies a què va ser

sotmesa la ciutat per part de les tropes aquees o gregues) i l'Odissea (relata el viatge d'Odisseus, també conegut com a Ulisses, des que marxa de Troia fins que arriba a Ítaca, l'illa d'on era originari. Fixem-nos que la paraula "odissea" ha passat a significar viatge ple d'aventures i obstacles) 

van tenir tant de ressò que van constituir la base de les epopeies que cantaven els aedes o rapsodes que eren una mena de recitadors professionals que anaven de poble en poble per Grècia.

Del segle VII aC. conservem diferents varietats d'obres líriques de diversos autors:

1. Hesíode que va transcriure alguns dels mites més coneguts de la seva època i que es considera l'iniciador de la lírica didàctica, cantava el treball i la justícia i pretenia plasmar la realitat on vivia. Algunes de les seves obres: La Teogonia o Treball i dies.
2. Safo és la principal poetessa de la passió amorosa que sapiguem i va crear un grup de dones que es dedicaven a la poesia a Lesbos, illa on va néixer i morir. En conservem una oda (composició lírica en vers dedicada a lloar una persona, un lloc o una idea) completa 

   

   Safo

   i fragments d'altres poemes. 
3. Simònides de Ceos va cultivar l'epigrama (composició poètica breu que expressa un sol pensament, festiu o satíric, de manera enginyosa).
4. Arquíloc pensem que va ser qui va iniciar el iambe (composició satírica que es feia amb versos iàmbics - constituïts per una síl·laba breu i una altra llarga - i que es pensa que tenia el seu origen en les cançons populars lligades als cultes religiosos del naixement i de la mort).
5. I Teognis és de qui conservem les primeres elegies (tipus de poema líric que té com a contingut la lamentació per la pèrdua, gairebé sempre a causa de la mort, d'un ésser estimat; pel pas del temps i l'acabament d'una etapa feliç; o la desaparició de qualsevol idea positiva)

• Període àtic:

Entre els segles VI i V aC. Atenes viu la seva època daurada i es converteix en la capital de les lletres i les arts, sota la democràcia de Pèricles.

Durant aquest temps, el teatre es converteix en l'espectacle més exitós i en el gènere més cultivat. Almenys les obres que hem conservat d'aquests temps són, sobretot, teatrals.

Els autors teatrals més importants i que han passat a la posteritat com a font d'inspiració constant són:

Teatre d'Epidaure

1. Èsquil: es considera el creador de la tragèdia grega. Alguna de les seves obres, com Els Perses o Els set contra Tebes parteixen de les seves experiències a la guerra.
2. Sòfocles: de qui llegirem Èdip Rei i de qui parlarem més abastament.
3. Eurípides: en les seves obres els déus i els mites apareixen parodiats o retratats d'una manera negativa. Una de les seves cites més conegudes és: A qui els déus volen destruir, abans l'embogeixen que li va ocasionar força crítiques. Alguns dels seus títols més coneguts són: Medea, Electra o Les Troianes.
4. Aristòfanes: és l'únic escriptor de comèdies que ens ha arribat, tractava temes polítics i satiritzava ciutadans poderosos d'Atenes, cosa que li va provocar més d'un problema. Títols que podem destacar: Lisístrata, Els ocells o Les vespes. 

Hi ha poetes com Píndar que escrivia odes, de les quals n'hem conservat unes quantes.

Dels grans filòsofs, Plató i Aristòteles, en conservem l'obra.

I, per últim s'han de destacar els historiadors Heròdot i Xenofont i el teòric de l'oratòria, Demòstenes.

• Període hel·lenístic:

Alexandria passa a ser el centre del govern i de la cultura a partir d'Alexandre el Gran i, durant aquest període, entre el final del segle IV aC. i el segle II aC.

Els autors més destacats van ser:

1. Teòcrit, se li atribueix la creació de la poesia bucòlica (paraula que és un derivat de la que en grec vol dir pastor de vaques) o pastoral que explicava històries mitològiques o de la vida situades, sempre, en un ambient camperol idealitzat.
   
2. Aristarc, filòleg o crític literari.

• Períodes romà i bizantí:

Entre el segle I aC. i el IV dC. el domini romà és evident i aquest fet ocasiona el declivi de la cultura grega, amb tot, podem destacar alguns escriptors:

1. Plutarc, Epictet i Marc Aureli van ser escriptors de filosofia moral.
2. Plotí es destacà com a filòsof neoplatònic.
3. Eusebi de Cesarea va ser un apologista cristià destacat.