Èdip rei (2).

L'argument i la seva estructura.

Vam dir que avui duríem llegida una part de l'obra teatral, toca doncs, parlar-ne, abans, però, recordem les parts de què constava la tragèdia grega:

• Pròleg. Part que precedeix l’entrada del cor. Un personatge diu al públic què han de sabeer abans de veure l'obra.
• Pàrode: primera intenvenció del cor que entra i canta o recita.
• Episodis: Escenes on un o més personatges actuen i parlen, al costat del cor.
• Estàsims. Cants del cor des de l’espai que ocupa.
• Èxode. Escena final després de l’últim estàsim. Participen els actors i el cor i es clou, s'acaba, l'obra.

I ara mirem com tot això apareix a Èdip rei.

cor

Pròleg:

Èdip, presentat com a rei, es dirigeix a uns ciutadans que es pregunten a què es deu el càstig de la pesta a Tebes. Diu que, segons l’oracle, és perquè no s’ha castigat l’assassinat de Laios i es compromet a aclarir-lo.

Pàrode:

Un cor d’ancians preguen als déus que els ajudin a eliminar el mal de Tebes.

Episodi 1:

Cal buscar el criminal, desterrar-lo i castigar qui s’atreveixi a ajudar-lo.

El cor diu que hi ha més d'un assassí i es demana l’ajuda de Tirèsies, l'endeví. Tirèsies revela que Èdip hi ha tingut algun paper i Èdip no el creu.  Pensa que

s'ha unit amb el seu cunyat, Creont, i que tots dos intriguen per destronar-lo.

representació a "la grega"

Estàsim 1: 

El cor no creu Tirèsies i en doen arguments, però tenen por de les seves paraules, que qualifiquen de temibles.

Episodi 2:

H ha un diàleg entre Creont i Èdip. Èdip li dóna els argumets que el fan pensar que s'ha conjurat contra ell, Creont li explica per què això de què se l'acusa és fals. Èdip no cedeix, acceptar la veritat de Creont és acceptar la de Tirèsies. Entra Iocasta i atura la discussió fent marxar Creont i quedant-se amb Èdip. Llavors li explica la mort de Laios i la profecia. Èdip explica també per què va marxar de Corint i qui i per què va matar en el camí.

Fan cridar l’únic supervivent perquè resolgui el misteri.

Estàsim 2:

El cor suplica a Zeus que les profecies s'acompleixin, perquè si no ho fan ningú

tornaria a creure en els déus.

Episodi 3:

Un missatger imprevist porta notícies de Corint que fan sospitar que Èdip sí que a tingut alguna cosa a veure amb la mort de Laios. 

Iocasta s'adona que la maledicció s'ha acomplert i fuig.

Representació de Zeus

Estàsim 3:

El cor es mostra impacient per saber si Èdip té origen diví i que es desvetllin els misteris.

Episodi 4:

El criat supervivent apareix i revela el passat ocult d’Èdip, perquè no només va poder escaqpar de la mort al camí, sinó que a més va sser ell l'encarregat d'endur-se l'Èdip nounat al bosc.

Estàsim 4: El cor expressa tristesa pel destí del seu rei. El futur dels homes està només en mans dels déus.

Èxode:

Un narrador conta els detalls del suïcidi de la reina i la ceguesa i desterrament

d’Èdip. i ha escenes de dolor i una reflexió sobre la fragilitat del destí humà que està sotmès als designis divins.

Representació de Iocasta