Capítols 8 i 9: la història prosegueix a bon ritme, tot i que hi ha un moment que tornem al present a fi de fer creïble el paper de narradora de la senyora Dean.
El capítol 8 comença a l'estiu de 1778, "al matí d'un bonic dia de juny que va néixer un infant preciós."
Tot i que no en teníem notícia, la dona de Hindley estava embarassada i té un nen, just abans de morir a causa de la tuberculosi. El metge li diu al nou pare que "hauria hagut de saber escollir millor i no quedar-se una xicota tan delicada." mentre ell nega l'evidència de la malaltia de la seva esposa.
La nova mare tampoc no és conscient que és a punt de morir i se sent molt animada i contenta per haver tingut un hereu, uns dies després, però, té un lleu atac de tos i mor: "ella va passar les mans al voltant del seu coll, la cara li canvià i es va morir."
La senyora Dean, Ellen, com li diré a partir d'ara, perquè és més curt, sap que Hindley només estimava dues persones: "la seva esposa i ell mateix" i està convençuda que mai estimarà cap altre ésser, ni el seu fill a qui haurà de criar ella, mentre Hindley es torna agressiu i malcarat, cosa que fa que marxin tots els criats menys ella i Joseph.
És llavors quan sabem que era germana de llet de Hindley, per la qual cosa han de tenir la mateixa edat.
 |
| sanatori |
S'inicia el procés de degradació de Hindley: sense dona comença a beure i a jugar, és un mal exemple per als nois, amb qui a més és violent i ells intenten coincidir-hi el mínim.
Fan la seva vida junts, excepte quan Edgar Linton ve a visitar a Catherine.
Fan la seva vida junts, excepte quan Edgar Linton ve a visitar a Catherine.
Heathcliff sent gelos d'aquestes visites: té apuntades les tardes que Catherine passa amb Linton i les que passa amb ell.
Linton no deu pensar ni en la possibilitat de tenir-ne perquè per a ell Heathcliff no és algú a qui s'ha de tenir en compte.
Catherine, segons Dean, continua conservant les dues naturaleses:
- La que mostra a Heathcliff: salvatge i apassionada. Tot i que es destaca que Heathcliff ha canviat també: "ja havia perdut tots els beneficis de la seva primera educació; la sensació de superioritat (...) havia desaparegut. Llavors l'aspecte exterior començà a anar amb consonància amb el seu deteriorament mental (...)" i, tot i que continua essent inseparable de Catherine "havia deixat de manifestar-li el seu afecte amb paraules i rebutjava amb agressiu recel les carícies juvenils de la noia."
- La que mostra als Linton: una senyoreta cordial i amigable que aviat els enamora.
Però, cap al final del capítol, la natura salvatge de Catherine és descoberta per Edgar, gràcies a l'actuació de la senyora Dean. Quan aquest arriba, ella li està demanant que marxi i l'altra s'excusa dient que l'amo detesta veure'm traginar en presència seva. Estic segura que el senyor Edgar m'excusarà. I Catherine la pessiga, cosa de la qual ella es queixa amb un crit, fins que Catherine que Mai havia pogut dissimular les seves passions li dóna una bufetada.
Linton, que presencia l'escena, s'esparvera i més quan veu que es capaç de sacsejar el petit Hareton, llavors és ell qui rep i es disposa abandonar la casa notablement ofès i amb la intenció de no tornar-hi.
Però Catherine suplica i expressa que no ha fet res d'això de manera deliberada (és el seu geni el que ha esclatat) i el convenç.
Linton accedeix i es queda amb ella fins que arriba Hindley, segons Ellen, aquella estona ha servit per fer-los capaços d'abandonar la disfressa de l'amistat i declarar-se mútuament amants.
El capítol 9 té com a fet més important la desaparició de Heathcliff, però comença amb Hindley que arriba amb ganes de matar algú de vosaltres. Ellen s'hi enfronta amb tranquil·litat, acostumada a les seva violència, però quan troba el seu fill, que no para de plorar als seus braços, el deixa anar i és Heathcliff qui el salva, per instint, no per bondat, com ens aclareix la narradora/serventa: El seu roste expressava [...] desesperació per haver estat ell mateix l'instrument que havia frustrat la seva venjança.
Hindley desapareix de l'escena després del fet, avergonyit i apareix Catherine que vol parlar a soles amb Ellen. Ella li diu que a la cuina no hi ha ningú més, tot i que Heathcliff no ha marxat enlloc.
El que llegim a continuació ens deixa claríssim com i a qui estima Catherine. Estima Lindley perquè, com diu Ellen, és ben plantat i jove i alegre i ric i perquè ell l'estima. Però estima Heathcliff de manera completa: El meu amor per Heathcliff és com les roques eternes que hi ha a sota de tot, una font de plaer visible escassa, però necessària. Nelly, jo sóc Heathcliff, [...].
Però Heathcliff no ho sent tot, marxa quan ella diu que no s'hi pot casar perquè serien captaires i serà després que Ellen li dirà que era allà.
Catherine es passarà la nit, fosca i plujosa, primer buscant-lo i després quieta asseguda, sense marxar a dormir, per la qual cosa agafa unes febres que acabarà de curar a la Granja dels Tords.
I aquí ens tornem a trobar amb la mort sobtada en aquest cas, de dos dels personatges de qui en sabem ben poca cosa, els pares d'Edgar i d'Isabella: tan ella com el seu marit agafaren les febres i moriren amb pocs dies de diferència.
I és que aquesta manera de narrar és molt típica de la novel·la, hi ha episodis que s'expliquen amb massa detalls i tot, mentre que d'altres gairebé no t'adones que passen. Realment, el paper dels pares Linton era molt circumstancial, interessen les passions dels personatges de la generació d'Ellen i, com els pares Earnshaw, despareixen quan poden trabar l'acció d'alguna manera.
Després del dol (passen tres anys) Edgar i Catherine es casen, Catherine demana que Ellen vagi a viure amb ells i, d'aquesta manera, Hareton creixerà sense que ningú se l'estimi.
El capítol es clou amb una tornada al present: la majordoma ha donat per atzar una mirada al rellotge [...], veu que és tard i plega.
El capítol 9 té com a fet més important la desaparició de Heathcliff, però comença amb Hindley que arriba amb ganes de matar algú de vosaltres. Ellen s'hi enfronta amb tranquil·litat, acostumada a les seva violència, però quan troba el seu fill, que no para de plorar als seus braços, el deixa anar i és Heathcliff qui el salva, per instint, no per bondat, com ens aclareix la narradora/serventa: El seu roste expressava [...] desesperació per haver estat ell mateix l'instrument que havia frustrat la seva venjança.
Hindley desapareix de l'escena després del fet, avergonyit i apareix Catherine que vol parlar a soles amb Ellen. Ella li diu que a la cuina no hi ha ningú més, tot i que Heathcliff no ha marxat enlloc.
El que llegim a continuació ens deixa claríssim com i a qui estima Catherine. Estima Lindley perquè, com diu Ellen, és ben plantat i jove i alegre i ric i perquè ell l'estima. Però estima Heathcliff de manera completa: El meu amor per Heathcliff és com les roques eternes que hi ha a sota de tot, una font de plaer visible escassa, però necessària. Nelly, jo sóc Heathcliff, [...].
Però Heathcliff no ho sent tot, marxa quan ella diu que no s'hi pot casar perquè serien captaires i serà després que Ellen li dirà que era allà.
Catherine es passarà la nit, fosca i plujosa, primer buscant-lo i després quieta asseguda, sense marxar a dormir, per la qual cosa agafa unes febres que acabarà de curar a la Granja dels Tords.
I és que aquesta manera de narrar és molt típica de la novel·la, hi ha episodis que s'expliquen amb massa detalls i tot, mentre que d'altres gairebé no t'adones que passen. Realment, el paper dels pares Linton era molt circumstancial, interessen les passions dels personatges de la generació d'Ellen i, com els pares Earnshaw, despareixen quan poden trabar l'acció d'alguna manera.
Després del dol (passen tres anys) Edgar i Catherine es casen, Catherine demana que Ellen vagi a viure amb ells i, d'aquesta manera, Hareton creixerà sense que ningú se l'estimi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada