Capítols 4 i 5.
Continuem coneixent la història. Durant aquests capítols ja veiem que el que interessa explicar no és allò que Lockwood viu, sinó allò que s'ha viscut a Cims borrascosos i a la Granja dels Tords.
Al capítol quart hi apareix la senyora Dean (Nelly o Ellen), personatge que farà creïble que el lector pugui arribar a saber tots aquells enigmes que han aparegut durant els tres primers capítols.
Quan arribarà el vespre, i Lockwood li demanarà que l'acompanyi i li expliqui coses, començarem a conèixer, de debò, què pretén explicar la història i, a més a més veurem que l'estructura de la novel·la és in media res.
Al capítol quart hi apareix la senyora Dean (Nelly o Ellen), personatge que farà creïble que el lector pugui arribar a saber tots aquells enigmes que han aparegut durant els tres primers capítols.
Quan arribarà el vespre, i Lockwood li demanarà que l'acompanyi i li expliqui coses, començarem a conèixer, de debò, què pretén explicar la història i, a més a més veurem que l'estructura de la novel·la és in media res.
La Sra. Dean es presenta com una dona madura que ha estat sempre relacionada amb Cims borrascosos i la Granja dels Tords, cosa que la converteix en el personatge idoni per a fer de segon narrador. Ella li explicarà a Lockwood tot el que sap de l'espai i dels seus habitants i, de retruc, ens ho explicarà a nosaltres. La filiació amb la família és senzilla: la seva mare va fer de dida de Hindley Earnshaw, germà de Catherine, quan ella també era un bebè, cosa que la converteix en germana de llet d'aquest.
Com que és una dona xerraire i a Lockwood li agrada escoltar-la, al capítol quatre tindrem la primera de les moltes vegades que mentre ell sopa ella fa mitja i li explica la història tal i com la va viure.
I el primer que sabem és la situació econòmica de Heathcliff. Segons la senyora Dean és molt ric, molt avariciós i molt aspre, tot i que no sap com va fer els diners, li consta que cada vegada en té més. També li/ens diu que es va casar amb la germana del senyor Linton que era el marit de la senyoreta Catherine. Recorda quan va arribar a la casa, l'havia trobat el senyor Earnshaw perdut i sense saber parlar pels carrers de Liverpool, el pare de la Catherine i del Hindley, i se'l va quedar. La mare el va rebre amb moltes reserves, no entenia perquè el seu marit havia dut allà un nen negre i brut si ja en tenien dos, i els nens, que tenien 14 i 6 anys respectivament, i ella, el van rebre enfadats, perquè per culpa de la seva aparició, s'havien quedat sense regals (el fuet que havia demanat la Cathy és un regal que lliga força simbòlicament amb el seu caràcter) i el van deixar dormint als peus de l'escala de la casa.
Al dia següent el senyor Earnshaw es va enfadar tant, en veure on havia acabat dormint el nen, que va fer fora de la sala la petita senyora Dean.
Quan hi va tornar, uns dies després, la situació havia canviat, es va trobar que Hindley continuava sense suportar-lo, el considerava un usurpador que li volia prendre el pare, però que Catherine s'havia convertit en la seva amiga inseparable.
Al dia següent el senyor Earnshaw es va enfadar tant, en veure on havia acabat dormint el nen, que va fer fora de la sala la petita senyora Dean.
Quan hi va tornar, uns dies després, la situació havia canviat, es va trobar que Hindley continuava sense suportar-lo, el considerava un usurpador que li volia prendre el pare, però que Catherine s'havia convertit en la seva amiga inseparable.
El nom que li van posar, el van treure d'un fill que se'ls havia mort en néixer i no li van posar cognom, de petit, era un nen pacient, endurit, capaç d'aguantar qualsevol maltracte si acabava aconseguint el que volia, cosa que va fer que la senyora Dean cregués, equivocadament com ja ens aclareix, que no era rancuniós.
Del vell amo, el Sr. Earnshaw, sabem que s'estima moltíssim aquest nen trobat i que es preocupa per l'educació i el benestar dels seus fills. De la Sra. Earnshaw, a part de saber que no li agrada la vinguda del nen, no se'ns diu gairebé res més i mor dos anys després sense deixar cap empremta remarcable.
De Hindley Earnshaw ja n'havíem sabut algunes coses a partir de les notes que Lockwood havia llegit la nit que va passar als Cims durant el capítol 3. Ella s'hi refereix com al substitut detestable del pare, l'acusa de blasmar-lo en no respectar les seves últimes voluntats (tractar Heathcliff com un germà més), parla de com els tracta de malament i de com intenta de separar-los; de la seva dona Frances, que sembla que està completament d'acord amb ell i que es passa tota l'estona amb els seu marit fent-se amoretes... per tant, l'única cosa que d'ell afegeix, de moment, la senyora Dean és que l'arrel de la disputa entre ells dos s'inicia la primera nit, quan arriba, i continuarà sense canvis fins que es fan grans.
Pel que fa al temps, sabem que fa 25 anys que Catherine Earnshaw va escriure les notes que Lockwood troba i que en fa 18 que la senyora Dean viu a la Granja dels Tords, on va anar quan la senyoreta es va casar amb el senyor Linton.
El fet més important del capítol 5 és la mort d'Earnshaw pare. Ja a l'inici se'ns anuncia que això és el que ha de passar: "(...) el senyor Earnsahw començà a declinar. Havia estat actiu i vigorós, però les forces el van abandonar sobtadament." Però abans d'arribar a aquest punt, Dean ens raona per què la situació canviarà radicalment arran d'aquest fet:
- Ell no pot simular de cap manera la predilecció que sent per Heathcliff cosa que, d'una banda, fa que el noi es torni massa "orgullós i ferotge" i, de l'altra, que l'animadversió entre ell i Hindley augmenti. (Hindley, però, és enviat pel seu pare a estudiar a un internat, com li aconsella el pastor que tenen a casa, tot i que ell pensi que faci el que faci, no se'n traurà gran cosa)
- Joseph, que ja és part del servei, exerceix la seva influència, força negativa, segons la senyora Dean, sobre el senyor i el convenç de la necessitat de pujar els fills amb mà de ferro.
- Mentrestant es va desvetllant el caràcter de Catherine: "ens acabava la paciència cinquanta vegades, o més, cada dia"; "una bestiola salvatge i perversa" "però tenia la mirada més encantadora del món", mig diable, mig criatura angelical. I els seus sentiments cap a Heathcliff, per qui "tenia massa afecte" i a qui dominava. I aquí ja podem començar a veure el simbolisme del regal que Catherine li havia demanat al seu pare quan va anar a Liverpool.
Concloent, en aquests dos capítols sabem els llaços familiars que uneixen els personatges principals:
Catherine i Hindley Earnshaw eren germans i fills del senyor Earnshaw, antic amo de la casa. Heathclif era un germà postís, o adoptat, que mai va ser acceptat per Hindley, mentre que sí que ho va ser per Catherine.
Sembla que Frances i Hindley van tenir un fill que és el Hareton Earnshaw que fa de criat a Cims Borrascosos.
Catherine es va casar amb un tal Sr. Linton i va tenir una filla que és l'actual senyora Heathcliff perquè es va casar amb el fill de la germana del Sr. Linton i de Heathcliff, i que ara ja és mort.
Ara, com es va arribar fins a la situació actual? Ja ho anirem veient.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada