Avui hem dit que demà, que torna a ser avui, us explicaria com va això del complex d'Èdip i Freud i que també us diria com s'han de fer els exercicis que hem proposat per avaluar aquesta època de la literatura i les lectures que n'hem fet.
Complex d'Èdip:
Segons la Viquipèdia, el complex d'Èdip planteja la idea que, durant l'etapa genital del desenvolupament del nen (una de les etapes psicosexuals), que té lloc dels 3 als 6 anys, aquest comença a sentir atracció sexual envers el progenitor del sexe oposat.
El nen se sent atret per la mare i comença a odiar el pare, ja que aquest té la mare.
Paral·lelament el nen desenvolupa un sentiment de culpa, ja que sap que no està bé odiar el pare.
Aquest conflicte l'acaba resolent mitjançant la identificació, el nen, per no sentir-se culpable, adopta característiques del pare, l'imita.
El concepte va ser desenvolupat per Sigmund Freud, basant-se en la figura mitològica d'Èdip.
Freud l'anomena un complex humà universal (filogenètic), i creu que és la causa de bona part de la culpa inconscient.
Postula que existeixen diferents formes d'enfrontar-se al complex: en el cas dels nois, a través del complex de castració (que postula una por o ansietat d'arrel profunda en els nens i els homes que s'originaria durant la fase fàl·lica del desenvolupament sexual. Assevera que els nens, en descobrir els genitals femenins, assumirien falsament que a la nena se l'ha privat de penis, probablement com a càstig. Aleshores el nen s'angoixa que pugui passar-li el mateix.) i en el de les noies en l'enveja del penis (que patirien el mateix i en la mateixa època. Segons el feminisme, aquesta concepció del sexe és una manera d'institucionalitzar de manera presumptament científica una desvaloració de la dona. La idea de la centralitat de l'home com a subjecte normatiu, respecte al qual la dona es troba en situació de carència).
Un complex mal resolt, segons Freud, condueix a la neurosi, la pedofília o l'homosexualitat.
Tot i que molts cops s'utilitza el nom de "complex d'Èdip" indistintament per a ambdós sexes també es pot anomenar complex d'Electra l'etapa de desenvolupament psicosexual corresponent per a la nena per a distingir-la de la del nen.
El nom de complex d'Èdip tenim molt clar d'on surt, ja que hem llegit l'obra on s'explica la història d'aquest perrsonatge. pel que fa al nom d'Electra, també ve d'una tragèdia grega:
Electra era la filla d'Agamèmnon, rei de Micenes, i de Clitemnestra (germana d'Helena de Troia). Quan Agamèmnon marxà cap a Troia, la seva dona s'enamora d'Egist. Com que el rei estava absent, Egist volia pujar al poder amb ajuda de Clitemnestra, la reina, tot i que el tron de Micenes ja tenia hereu: Orestes.
Quan Agamèmnon va tornar de Troia va ser assassinat per Egist, mentre la seva dona li donava la benvinguda. Amb l'assassinat del rei, Egist i Clitemnestra aconsegueixen el poder.
Electra té por que Egist mati Orestes (l'hereu del tron i encara un nadó) i decideix dur-lo amb el rei Estrofi. Creix amb el fill del rei, Pilades, i es fan amics.
Quan Orestes creix, Electra li proposa que mati la seva mare i a Egist; Orestes creu que només ha de matar Egist i demana consell a l'oracle de Delfos que li ordena que ho faci. Orestes, després, puja al tron i Electra es casa amb Pilades, amic d'Orestes.
Treballs possibles a fer:
- Escriptura creativa:
- La poesia de Safo.
Què podeu fer que sigui del mateix estil? doncs un altre poema de caire amorós on expresseu aquest neguit (la por de no ser correspost) però actualitzant-lo. Hauríeu de demanar ajut a algú que ara sembli creïble, hauríeu de ser compresos i tranquil·litzats per aquell que invocaríeu. La poesia hauria de tenir una forma clàssica.
- L'obra "Èdip Rei".
La primera és política, què pot provocar que un governant perdi la seva condició i es quedi absolutament sol i sense res? Ell és víctima d'una maledicció divina, però aquí això seria el que ens interessaria menys. Donaríem sobretot importància al paper del poble, que estima el governant i no vol de cap manera, que aquest marxi; un endeví visionari que li diu que ell és culpable del mal que pateix la ciutat que governa; un cunyat/amic que no sembla voler el poder però que, una vegada l'obté, no dubta a exercir-lo sense cap tipus de compassió; unes filles que s'han de protegir; uns fills que poden sortir-se'n sols...
La segona és el retrat del que avui anomenaríem una família desestructurada i ben desestructurada: tot i la ignorància, no deixa de ser un fet que Èdip mata el seu pare, es casa amb sa mare i hi té quatre fills. Actualment passen aquestes coses? Tristament sí, i, sense la ignorància com a refugi exculpatori. Recordeu casos com aquests:
Tres trobats a google amb facilitat i sense marxar d'Europa... Aquest tipus de fets poden servir de base per reescriure la història d'Èdip des de l'actualitat.
- "Paraules d'Alfi" d'Horaci.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada