Cims borrascosos (1)

La lectura de "Cims borrascosos" l'anirem fent per capítols i, de cada capítol, anirem traient allò que anem sabent de significatiu i ho assenyalarem. Aquí s'anirà recollint. Al final haurem d'unir totes les peces. 

CAPÍTOLS 1,2 i 3.

A l'inici de la novel·la ens trobem amb tot de personatges dels quals deduïm que tenen o han de tenir un passat interessant i misteriós, però dels quals no en sabem res del cert. Sembla que hàgim entrat de sobte a un món desconegut del qual no sabem les regles de funcionament, les sinèrgies que hi ha entre les persones que el poblen, els codis de conducta, què fa que actuïn com ho fan...

De la mà d'un narrador que tampoc coneixem gaire, entrem a un món que ell també desconeix i del qual és ell el primer que es sorprèn, interpreta les coses segons la seva visió del món i veu que les ha de reinterpretar perquè tampoc les entén a la primera i nosaltres vivim la seva estupefacció com a pròpia.

Comencem:

El nostre narrador és el senyor Lockwood que ha llogat la Granja dels Tords que li ha sembla adequada perquè vol fugir una temporada de la societat, ja que creu que en la seva naturalesa hi ha la misantropia. Ell mateix ens explica que es va enamorar perdudament d'una noia i que quan es va trobar correspost, la va defugir (pàg. 11). Sembla que no van tenir altra comunicació que la que se sosté amb les mirades, però que aquestes eren tan clares que ella va acabar marxant desconsolada i ell es va sentir menyspreable.

D'ell podem deduir a través del seu comportament, que tot i creure's un misantrop, no sap viure sol (el primer que fa és anar a fer una visita al propietari de la casa que ha llogat i, l'endemà, tot i que no ha estat ben rebut, hi torna), que té capacitat d'ironia (pàg. 16), que associa bellesa i bondat (pàg. 22) i que quan s'enfada molt, perd els papers fins al punt que ell mateix es compara amb el rei Lear. (pàg. 24).

El rei Lear

Aquest narrador es mou en un temps (època) concret, ja que la novel·la s'inicia amb la transcripció d'un any: 1801. Pel que fa al temps meteorològic, la primera tarda és boirosa i freda, durant la segona hi cau una nevada que fa desaparèixer els camins, cosa que ens situa a un hivern dur.

Pel que fa a l'espai, tot i que primer se'ns cita aquesta Granja dels Tords, sabem que ell ara es troba a Cims Borrascosos, on habita el seu propietari a qui va a visitar. El paratge és qualificat de regió meravellosa pel que té d'allunyada del brogit de la societat, de paradís per als misantrops. Sabem que és un espai assolat pels vents de nord i per les tempestes, on només hi ha uns quants arbres (arços i avets) esprimatxats i girats a causa del vent. L'edifici es descriu com a resistent (pàg. 9) i a la seva porta hi ha una inscripció amb el nom d'una persona: Hareton Earnshaw i una data: 1500. L'interior sembla poc còmode: una gran sala amb una llar de foc que no s'utilitza com a cuina, però on hi ha lleixes plenes de plats, gerres..., menjar conservant-se a la part més alta, amb un sostre sense coberta interior i amb pocs ornaments (pistoles d'arçó i tres pots de llauna pintats). El terra és blanc i llis, hi ha cadires de diferents colors amb uns respatllers alts. 

Sabem també que la distància entre les dues edificacions és de 4 milles, per tant, totes dues queden isolades respectivament.

El primer personatge amb qui Lockwood es troba és amb el senyor Heathcliff, l'amo. La primera sensació que li transmet és la simpatia de trobar-lo antipàtic. Com que ell ha arribat aquí fugint de la societat, el veu com una mena d'alter ego. Ens diu que és un home de poques paraules (si pot fer gestos, com saludar amb el cap, no emet sons), que es poc hospitalari, quan el convida a entrar ell s'adona clarament que no vol que entri, quan li diu que torni quan vulgui també s'adona que prefereix que no ho faci; taciturn, sorrut, arrogant, groller i intel·ligent. Físicament ens diu que és alt i ben plantat, amb la pell fosca i que deu tenir uns quaranta anys. També sabem que va vestit i té maneres de senyor deixat. Quan s'adona que és cruel (pàg. 13) -el deixa sol amb el perill que els gossos que hi ha a la sala li facin mal- no només no s'apressa a salvar-lo sinó que es diverteix deixant-lo que pateixi una mica més; i malvat (pàg. 18) deixa de sentir simpatia per ell. També ens descriu com tracta o què sent pels pocs que l'envolten: hi ha en Joseph i un tal Hareton que semblen criats; i la noia, la senyora Heatcliff, a qui odia.

De Joseph ens diu que és vell, robust i musculós, mal humorat i ple de fàstic i que té la mirada agra. Veiem, també, que és força supersticiós i que creu que la senyora Heathcliff, una noia que viu a la casa, el pot embruixar.

De Hareton sabem que és un xicot jove, que va sense jaqueta, però que se la posa quan ha de prendre el te, tot i que tant la seva roba, com la seva manera de parlar són rudes, que és deseixit i arrogant, però que és més amable del que sembla, ja que quan Lockwood diu que vol marxar, s'ofereix a acompanyar-lo, cosa que li prohibeix Heathcliff. També observem que està ressentit amb la sra Heathcliff, perquè quan ella li diu que sí, que l'acompanyi, ell sembla que llavors diu que no, que si ella vol, ell no en té ganes.

A la senyora Heatcliff la coneixerà al segon capítol, quan fa la segona visita. Ella és dins la casa quan ell truca, però no s'acosta a obrir-li. Quan ell finalment decideix entrar la troba immòbil i muda, amb una mirada indiferent. Ens en fa una descripció física completa (pàg. 16) amb la qual ens adonem que la troba bella. Inicialment pensa que és l'esposa de Heatcliff, però ell li ho nega, és la seva jove, la vídua del seu fill. El narrador li calcula uns disset anys. Sembla que no se sent gaire còmoda a la casa i quan se sent atacada per en Joseph li respon amb amenaces d'embruixar-lo.

L'altra personatge que apareix en aquests dos primers capítols és Zillah, la cuinera, de qui se'ns diu que és corpulenta. Apareix quan Lockwood és atacat a fora pels gossos, se l'endú cap a dintre per tenir-ne cura, d'una manera molt poc delicada i li busca una habitació per dormir. Abans de deixar-lo sol, l'avisa que no faci soroll, que el senyor Heathcliff té unes idees estranyes sobre el lloc on dormirà i li comunica que tots els habitants de la casa són éssers estranys.

El capítol tercer relata la nit plena de malsons que Lockwood passa als cims, i al capítol quart hi apareix la senyora Dean, personatge que fara creïble que el lector sàpigaº1 tots aquells enigmes que han aparegut durant els dos primers capítols.

El Sr. Lockwood passa el que ell qualifica com la pitjor nit de la seva vida a Cims Borrascosos (pàg. 30) cosa que el farà decidir-se per no tornar-hi, almenys de manera voluntària. Té somnis tumultuosos, a l'últim del qual se li apareix un fantasma, el de Catherine Linton, segons la seva presentació, que li diu que fa vint anys que vaga i que li demana si la pot deixar entrar (pàg. 33). L'aparició el fa cridar de por, no podrà dormir més i, després d'esperar que tothom estigui despert, marxarà cap a la Granja dels Tords. Allà i ja en el capítol 4, ens confessarà que és voluble, ja que, després de passar tot un dia sol, no suporta estar-ho per més temps i reclama la companyia de la Sra Dean, la majordoma de la casa, de qui creu que pot proporcionar-li informació sobre els habitants de Cims borrascosos. (pàg. 43).

Lockwood, doncs, assisteix al despertar de la gent dels Cims, veu Joseph de qui en destaca de nou l'antipatia; la Sra. Heathcliff que llegeix un llibre que haurà de deixar perquè Heathcliff li ordena i que es negarà, però, a obeir l'ordre de treballar que ell li dóna; Hareton que murmura oracions combinades amb imprecacions; i Zillah a qui Heathcliff esbronca perquè ha allotjat Lockwood a una habitació que ell té tancada.

Amb tot, qui destaca per l'actuació estranya que té és Heathcliff que es desperta amb els crits de Lockwood a causa dels seus malsons: quan entra a l'habitació empal·lideix, s'emociona fins al punt que li cau alguna llàgrima, es colpeja el cap amb ràbia, obre la finestra i demana a l'esperit que entri i acaba acompanyant Lockwood a casa seva perquè no es perdi, ja que la neu ha esborrat els camins.

I Lockwood, just abans de dormir, coneix Catherine Earnshaw Heathcliff Linton, no d'una manera literal, sinó que es troba amb aquest nom marcat a la fusta del llit on dorm, un munt de vegades i en llibres diversos, ben triats, segons la seva qualificació, i plens d'anotacions fetes per ella, que li serviran, a ell i a nosaltres, per saber una mica qui era. Deduïm que estimava Heathcliff, ja que es posava molt trista quan ell era castigat per un tal Hindley i que ella també se sentia maltractada per ell, cosa que la feia enyorar son pare. 

El paisatge canvia en el moment que s'arriba a la Granja, tot el que era salvatge, de naturalesa esquerpa, es converteix en un parc, naturalesa ordenada per l'home, que té una extensió de dues milles fins arribar-hi (pàg. 41). I no només el paisatge sinó també les persones amb qui llavors es troba Lockwood, el seu servei, que es preocupa per ell. De tota manera, no serà fins que arribi el vespre quan ell demani a la Sra. Dean que l'acompanyi i li expliqui coses, que la trama no seguirà de manera efectiva.

Abans d'acabar amb l'anàlisi d'aquests tres capítols hauríem de parlar dels diversos animals que hi surten: sabem que a la granja hi ha cavalls de qui Hareton té cura, i que Lockwood a vingut muntat en un altre fins als Cims, però en aquests dos capítols el protagonisme és per als gossos, tant els de dintre de la casa: una gossa i els seus cadells que atacaran Lockwood quan es quedi sol a la sala, com els que hi ha a fora que fan de guardes: dos gossos realment violents que es diuen Ferotge i Llop que l'ataquen, seguint les ordres de l'amo, quan, a finals del segon capítol, Lockwood vol dirigir-se a casa seva.