Cims Borrascosos (5). Estudi d'un personatge.

Com he de fer la descripció del personatge que ens ha tocat de la magnífica i inspirada novel·la: Cims borrascosos de la mai prou valorada Emily Brontë.

Com us vaig dir, aquí us deixaré la mostra de com heu de fer la vostra feina, tot fent jo la meva. Espero no equivocar-me de personatge, perquè la memòria que tinc ara no és ja la que tenia, però diria que a mi em tocava fer Frances Earnshaw. 


Frances Earnshaw no té un paper gaire llarg a la novel·la, és un dels seus personatges secundaris. Apareix al capítol 6 i mor al capítol 8, però tot i així, en podem dir coses.

• Pel que fa a la relació amb els altres personatges, Frances és la muller de Hindley Earnshaw, el germà de Catherine, l'enemic de Heathcliff i l'hereu de Cims borrascosos; i serà, just abans de morir, la mare de Hareton Earnshaw i, per tant, cosí de Catherine Linton i únic continuador del cognom.
• La coneixem, com gairebé la resta de personatges de la novel·la, a través dels ulls de la senyora Dean que el primer que ens en diu és: El senyor Hindley va venir per a l'enterrament i, a més (cosa que ens va sorprendre a tots i suscità tota mena de murmuracions entre el veïnat), acompanyat d'una esposa. Fixeu-vos que no ve acompanyat de la seva esposa, sinó d'una com si les esposes poguessin ser moltes i aquesta en fos una? No, evidentment, per tant, per què utilitza el determinant una en comptes del que tocaria? No pot ser gratuïta aquesta tria i ho veiem encara més clar en el fragment següent. Però abans d'arribar-hi, fixeu-vos també en el que hi insereix entre els parèntesis: ja sabem que Gimmerton és relativament a prop de Cims Borrascosos i de la Granja dels Tords, però també sabem que, durant la majoria de temps narratiu, els personatges només es relacionen entre ells i que, comptades vegades, es fa al·lusió a d'altres: aquesta n'és una i, si es fa, és perquè ressalta encara més la novetat: a tots els sorprèn i tots murmuren en veure arribar la forastera. Per què?
• Amb la segona al·lusió ho entenem millor: Qui era i d'on venia, mai ens ho va dir; probablement no tenia ni diners ni un nom que la poguessin avalar, altrament no hauria amagat al seu pare aquest matrimoni. És una dona qualsevol, probablement, i així queda fixada, no té ni diners ni un nom, no procedeix de cap família que tingui una mínima dignitat. On l'ha coneguda el jove Hindley? No ho sabem, però el que ens diu Dean d'ella fa que hàgim de malpensar.
• Pel que fa al caràcter, no sembla que sigui difícil ni complicada: No era pas una persona que portés cap mena de trasbals a la casa amb la seva presència. Cada objecte que veié [...] semblava delectar-la [...]. Cosa que alleuja de feina la Sra Dean, però que també aclareix que no és una dona acostumada a manar. Una dona que entrava a casa seva com a senyora absoluta, sabia que podia disposar de tot i de tothom com li plagués i una de les coses que acostumava a fer era fer-se seu l'espai, canviant-ne coses, Frances no, entra i tot li sembla bé. Fins Hindley que, inicialment, pensa a fer algunes reformes, la veu tan còmoda a la casa que ho desestima.
• Només crida l'atenció per la por que li fa tot allò que té a veure amb la preparació del dol i de l'enterrament: La seva conducta en aquella circumstància em va fer pensar que era mig beneita. Pensem que som a una època on la mort era molt més comuna que ara i es vivia com a part de la quotidianitat,  Frances no ho fa perquè començà a descriure, amb una emoció histèrica, l'efecte que li produïa la visió del negre; tenia esgarrifances [...] i tot perquè [...] tenia tanta por de morir! Sentiment que actua com una premonició que, per si no havia quedat prou clara, es completa quan Dean en fa la descripció física.
• Tot i que físicament és [...] més aviat prima, però jove i d'aspecte saludable i els seus ulls guspirejaven amb la lluentor dels diamants. Ens remarca que la respiració se li accelerava en pujar les escales [...] i que de vegades tossia fatigosament. O sigui que no és tan saludable com pensa i fins els ulls que li guspiregen poden ser un símptoma de la febrícula que ocasiona la tuberculosi.
• Dean també ens diu que Frances inicia una relació de germana amb Catherine, la besava i jugava amb ella, però que aquesta no anà més enllà perquè la nena s'anava tornant més sorruda a causa del tracte que es dóna a Heathcliff.
• De fet, de Frances en tenim al·lusions abans de la seva aparició, durant la lectura que Lockwood fa del diari de Catherine al capítol 3, hi surt com a obedient esposa: Frances, estimada, estira-li els cabells quan passis pel seu costat [...] Frances li ha estirat els cabells enèrgicament; i després ha tornat i s'ha assegut sobre la falda del seu marit [...] s'han estat, com dues criatures, besant-se i parlant de beneituries [...]. Només preocupada pel benestar del seu marit i pel propi, difícilment, doncs, amiga de Catherine.
• Cap a finals del capítol 6, se'n torna a parlar a causa de l'encàrrec que el seu marit li fa: la senyora Earnshaw assumí la responsabilitat de mantenir controlada la seva cunyada [...] utilitzant la mà esquerra [...] amb la força ella ho hauria trobat impossible. La manera com es planteja la seva intervenció deixa clares les seves limitacions físiques.
• Durant tot el capítol 7 no se'n fa esment remarcable i el 8 comença amb el naixement del seu únic fill: Hareton, de qui no sabem, com és habitual a la novel·la, que estava embarassada. Els embarassos deurien ser un tema tabú a l'època, perquè dels tres naixements que hi ha a l'obra no en sabem res fins que ocorren.
• Ja des del naixement s'anuncia la mort de Frances amb una fredor que no té res a veure amb la nostra sensibilitat: Però el doctor diu que la senyora se'n va: [...] tuberculosis [...]  i no s'està de comunicar-li a Hindley la seva opinió: [...] és un miracle que la seva esposa hagi pogut viure fins a poder donar-li aquest fill. [...] hauria d'haver sabut escollir millor i no quedar-se una xicota tan delicada!
• Però mentre viu, i a causa de la seva maternitat, se sent [...] fora de si d'alegria. [...] mai no li va fallar aquell cor animós. Fins que una nit que el marit la du al llit: ella va passar les mans al voltant del seu coll, la cara li canvià i es va morir. Perquè en aquest llibre ja sabem que la gent es mor ràpidament quan sabem que s'ha de morir.

Per tant, i com a conclusió, Frances no és un personatge important, però sí que és necessari per fer possible l'aparició de Hareton. 
Per què se la va construir com un personatge d'obscur o desconegut passat, no ho sabem del cert, podria ser per fer més creïble la degradació posterior de Hindley, que, casat amb una dona amb cognom, segurament hauria estat més controlat i no tan complagut.

El que sí que sabem és que se la descriu com una dona jove enamorada profundament del seu marit, a qui obeeix en tot i que, segurament, hauria estat una mare amatent.