William Blake.

William Blake és considerat un artista total, ja que no va es va dedicar únicament a la literatura, sinó que també fou un destre dibuixant i gravador.

William Blake va néixer a Londres el 1757 i hi va morir el 1827. Va ser poeta, pintor, gravador i escriptor i, tot i que durant la seva vida no va tenir gaire ressò, actualment se'l considera un artista important.

Molts dels gravats que va fer estaven relacionats amb la poesia que va escriure cosa que fa que sigui important estudiar-los com un conjunt i no com a obres diferenciades.

William Blake

La seva família era protestant no anglicana i pertanyia a la classe mitjana. 

Va rebre una educació apartada de la de les escoles de l'època cosa que el va fer mantenir-se apartat dels corrents vigents que l'ignoravem.

Era un lector àvid i va rebre una bona formació com a gravador i dibuixant. 

Es va guanyar la vida com a editor i impressor i l'any 1783 va publicar la seva obra Esbossos poètics que va imprimir de manera convencional.

La resta d'obres (Cançons d'innocència, Cançons d'experiència, Les noces del cel i l'infern, Visions de les filles d'Albió, El llibre d'Urizen, Jerusalem...) les va editar amb il·lustracions que feia ell mateix amb una planxa que va inventar que li permetia estampar a l'hora, text i gravat.

Es presentava com a Reformador artístic de la Gran bretanya i es centrava a difondre el fervor revolucionari al qual creia que el seu país no s'havia sabut sumar i que havia nascut arran de la revolució francesa i la independència dels EUA. Republicà radical, lluitava contra la despòtica autoritat que exercien l'església i l'estat. Va estar també en contacte amb la feminista Mary Wollstonecraft. 
Al seu poema: La rosa d'Albió expressa les seves esperances que hi hagi una revolució anglesa que mai es va arribar a realitzar.
El poema que llegirem: "Londres" pertany a les Cançons de l'experiència, publicades l'any 1794, que tenen una actitud de denúncia inquietant i trobadora, i que contrasten amb les anteriors Cançons de la innocència, 1789, que reflectien una actitud joiosa i optimista. 

LONDRES
Passejo a través dels carrers llogats
prop d'on el Tàmesi llogat flueix,
i en totes aquestes cartes que trobo
veig senyals de feblesa i de dol.

En cada crit de cadascun dels Homes,
en cada lament infantil d'espant,
en cada veu i prohibició,

Impressió del poema

sento el grilló que la ment forja.

Com al crit de l'Escura-xemeneies
esglaia cada esgésia ensutjada;
així el sospir del soldat infeliç
amara amb sang les parets del Palau.

I el que més sento pels carrers nocturns
com el renec de la jove Bagassa
maleeix el plor de l'Infant nou nat
i afecta amb plagues el marital sepeli.
(Traducció de Toni Turull)

I aquí teniu el poema original:

LONDON
I wandered through each chartered street,
Near where the chartered Thames does flow,
A mark in every face I meet,
Marks of weakness, marks of woe.

In every cry of every man,
In every infant's cry of fear,
In every voice, in every ban,
The mind-forged manacles I hear:

How the chimney-sweeper's cry
Every blackening church appals,
And the hapless soldier's sigh
Runs in blood down palace-walls.

But most, through midnight streets I hear
How the youthful harlot's curse
Blasts the new-born infant's tear,
And blights with plagues the marriage-hearse.

Aquí el trobem recitat en la seva llengua original: 

Interpretació:

Si ens fixem en l'original, veiem que és una cançó: una poesia musical amb rimes consonants alternes.

El títol ja ens dóna una idea de què anirà el poema: la ciutat de Londres. I, quan comencem a llegir-lo, veiem que la visió que se'ns en donarà no és ni optimista ni positiva (veig senyals de feblesa i de dol). Ens explica la cara fosca d'una ciutat que, a l'època, era emprenedora, cosmopolita, moderna segons la percepció de la seva població benestant.

Blake ens va enumerant les persones que malviuen a Londres, que la converteixen en una ciutat poblada de tristesa i desgràcia, fins que arriba a la darrere estrofa on contraposa la muller amb la prostituta que afecta amb plagues el marital sepeli o, si ho traduïm directament de l'original: the marriage-hearse o el ferètre del matrimoni, expressió més comprensible que la utilitzada pel traductor.

I, per acabar, fixem-nos en les figures retòriques que utilitza per dir el que vol dir i en la utilització de les majúscules en diversos noms comuns i intentem explicar-les.