Friedrich Hölderlin

Hölderlin

I després de tants anglesos, ens trobem amb: Friedrich Hölderlin, considerat el gran poeta líric del Romanticisme alemany.

I qui era Hölderlin? També trobareu la seva biografia detallada a la viquipèdia i aquí allò que d'ell sembla més important de destacar:

• Al costat de Goethe és considerat un dels grans escriptors clàssics alemanys.
• Va néixer a Lauffen amb Neckar al 1770 i va morir a Tubinga al 1843.
• Rep influències tan importants de la cultura clàssica grega, sobretot de Plató, que es separa de la fe protestant que professava.
• Va estudiar al seminari, però no va exercir de clergue, sinó que va fer de preceptor (professor que s'encarregava de la formació dels fills de les famílies benestants).
• Mentre servia la família Gontard va començar a escriure el seu Hiperió, poema narratiu on parlava dels amors que mantenia amb Susette (Diotima), la mare dels seus alumnes. Tot es va acabar quan van ser descoberts pel marit.
• Va servir algunes famílies més i va continuar escrivint altres obres.
• Al 1803 rep la notícia que Susette ha mort i té la primera crisi esquizoide . És internat al 1806 fins que al 1807 passa a viure a casa d'un fuster de Tubinga que l'admirava profundament. Allà s'estigués fins que morí. 
• Hiperió és una obra híbrida: meitat novel·la epistolar, meitat d'iniciació, amb característiques de diari íntim que anticipa la sensibilitat romàntica.
• A finals del segle XIX la seva obra va ser recuperada i lloada pels simbolistes, a través dels quals va continuar influint noves fornades d'escriptors europeus.

I ara el poema que hem de llegir:

CANT D'HIPERIÓ

Vosaltres feu via allà dalt
En la llum, per un sòl que no cansa,
Genis feliços!
Lúcides àures dels déus
Us toquen lleugeres,
Com els dits de l'artista
Cordes sagrades.

Representa el foc astral, és el que apareix abans del sol

Sense fat, com l'infant de mamella 
Adormit, alenen
Els celestials!
Castament preservat
En modesta poncella, 
els creix en eterna
Flor d'esperit.
I els ulls venturosos
Miren en tranquil·la
Eterna claredat.

Però a nosaltres
No ens és donat de tenir
Repòs en cap lloc,
S'assequen, rodolen
Els mísers humans
A cegues de l'una
Hora dins l'altra,
Com aigua de roca
A roca llançada,
Anys i anys dincs l'incert, daltabaix.
(traducció de Carles Riba)

I en llengua original, o sigui, en alemany:

HYPERIONS SCHICKSALSLIED
Ihr wandelt droben im Licht
Auch weichem Boden, selige Genien!
Glänzende Götterlüfte
Rühren euch leicht,
Wie die Finger der Künstlerin
Heilige Saiten.

Schicksallos, wie der schlafende
Säugling, atmen die Himmlischen;
Keusch bewahrt
In bescheidener Knospe,
Blühet ewig
Ihnen der Geist,

Hiperió: lluna de Saturn

Und die seligen Augen
Blicken in stiller
Ewiger Klarheit.

Doch uns ist gegeben,
Auf keiner Stätte zu ruhn,
Es schwinden, es fallen
Die leidenden Menschen
Blindlings von einer
Stunde zur andern,
Wie Wasser von Klippe
Zu Klippe geworfen,
Jahr lang ins Ungewisse hinab.



Aquí el trobareu recitat:

 

I aquí la peça que Brahms va composar inspirant-s'hi:

Interpretació:

Sembla que el poema ens vol revelar l'abisme que hi ha entre la divinitat, a les altures, i la humanitat, cada cop més enfonsada en l'abisme.

A la primera estrofa, la veu poètica s'adreça als déus directament, però:

• A qui es pot adreçar ara?
• A qui s'adreça a la tercera estrofa?
• Tenen el mateix to, aquestes dues estrofes?
• Quines característiques del món dels déus destaca el poema?
• I del món dels humans?

I, per acabar, mirem les figures retòriques del poema i quina importància tenen.