William Wordsworth

William Wordsworth és una de les figures més importants del Romanticisme anglès i europeu. Va ser un dels primers poetes occidentals a cantar la natura de manera meravellada i contemplativa i el poema que llegirem n'és una mostra clara.

William Wordsworth va néixer a la regió dels llacs anglesa al 1770 i hi va morir al 1850, concretament a la Wordsworth house, a Cumberland. La seva casa natal i d'altres on va viure encara es poden visitar.

A la viquipèdia hi podeu trobar informació completa i fiable sobre aquest escriptor. Aquí hi ha les coses més rellevants:

• Va viatjar per Europa: el 1790 a França, un any després de la presa de la Bastilla, també va passar per Itàlia. El 1791 va tornar a França on va tenir diverses relacions i una filla. Per motius polítics va haver de deixar-les i tornar a Anglaterra. Durant l'hivern de 1798-1799 va viure a Alemanya, on continuà escrivint. El 1820 va tornar a Itàlia, el 1823 a Holanda i el 1828 a Bèlgica.

  

  regió dels llacs

• Ideologia: Durant la seva primera estada a França va donar suport a la causa revolucionària, durant la segona va rebutjar la fe cristiana, el matrimoni i la família després de Napoleó va evolucionar fins a postures més tradicionals fins arribar a fer-se anglicà, a definir-se com a tory (nom que reben els conservadors anglesos) i, per tant, clarament monàrquic.
• Va començar a publicar al 1793 i amb les Balades Líriques (1798), a quatre mans amb Coleridge, va introduir el moviment romàntic en la literatura anglesa. Blake n'era un antecedent.
• Teoria literària: l'explica al prefaci que hi va publicar: té la intenció de basar-se en la "veritable llengua dels homes", senzilla i acostada a ells, de rebutjar l'artifici de la poesia anterior  i creu que la poesia és l'espontani desbordament de poderosos sentiments, d'emocions recollides en l'assossec. Volia escollir situacions de la vida ordinària i descriure-les de la manera més completa possible amb un llenguatge acostat al realment usat pels homes i, alhora, abocar-hi la imaginació necessària per exposar-les d'una manera original. Utilitza el vers blanc tradicional on inclou paraules i expressions populars.

  

  casa visitable de Wordsworth

• Temes: la mort, la separació, el dolor, la resistència, la soledat, la pròpia experiència vital, que normalment plasma en sonets, el paisatge de la regió dels llacs on es reflecteix el seu amor per la natura, els personatges d'extracció humil que hi vivien, la temàtica quotidiana, l'evocació de les passions i les emocions perdudes... era dels que creia que la natura i les persones més humils eren més a prop de Déu que allò que es considerava civilització. 
• Públic: no es dirigia a les persones cultivades sinó a la societat en general.
• Durant la seva vida va ser un poeta admirat i després ha estat àmpliament reconegut, tot i que a Catalunya no va tenir el ressò que mereixia.

 I ara el poema que hem de llegir:

Nocturn
                   El cel està cobert
d'una vasta i espessa nuvolada,
feixuga i trista, blanca de la lluna
que, esborradissa, rere el vel es mostra,
cenyit cercle somort, amb llum tan feble
que ni una ombra entreveia el sòl de terra
- sigui de roca o planta, d'arbre o torre.
De sobte, un llampegueig meravellós
sorprèn el vianant que, solitari,
medita en el camí, l'esguard distret
en terra aixeca els ulls - la nuvolada
s'esquinça - i veu enlaire,damunt seu,
la lluna clara, i l'esplendor del cel.
Navega per l'obscura volta blava,
seguida de milers d'estels que, vius,
menuts, brillants, el fosc abisme creuen
amb ella; ¿que rabents es fan enllà,
sense esvair-se! El vent sorolla l'arbre,
però ells callen; fan el seu camí,
immesurablement distants; la volta,
bastida amb aquests núvols,blancs, enormes,
enfondeix el seu fons inescrutable.
Al capdavall es clou la visió,
i la ment, no insensible a tal delícia
que a poc a poc en calma s'assossega,
es recull den l'escena gloriosa.
(Traducció de Miquel Desclot)

Wordsworth

I la versió original:
A Night Piece
             The sky overcast
With a continuous cloud of texture close,
Heavy and wan, all whitened by the Moon,
Which trought that veil is indistinctly seen,
A dull, contracted circle, yielding light
So feebly spread that not a shadow falls,
Chequering the ground-from rock, plant, tree, or tower.
At length a pleasant instantaneous gleam
Startles the pensive traveller while he treads
His lonesome path, with unobserving eye
Bent earthwards; he lloks up-the clouds are split
Asunder, -and above his hea he sees
The clear Moon, and the glory of the heavens.
There in a black-blue vault she sails along,
Followed by multitudes of stars, that, small
And sharp, and bright, along the dark abyss
Drive as she drives: how fast they wheel away,
Yet vanish not! - the wind is in the tree,
But they are silent; still they roll along
Immesurable distant; and the vault,
Built round by those white clouds, enormous clouds,
Still deepens its unfathomable depth.
At length the Vision closes; and the mind,
Not undisturbed by the delight is feels,
Which slowly settles into peaceful calm,
Is left to muse upon the solemn scene.

I aquí el trobareu recitat.

Interpretació:

Aquest poema és una clara mostra dels que Wordsworth va fer de contemplació de la natura. En ell el poeta assisteix admirat al canvi que la visió sofreix amb l'aparició de la lluna en una nit ennuvolada.

Turner, pintor romàntic anglès

I, per acabar, fixem-nos en les figures retòriques que utilitza per dir el que vol dir i en la utilització de les majúscules en diversos noms comuns i intentem explicar-les.
—————————