Molière. El Misantrop (1: vida de l'autor)

Comencem amb la segona lectura en format llibre que és  El Misantrop de Molière.

Començarem amb l'autor i la seva època.

Abans, però, us deixò aquest enllaç on trobareu un bon estudi de l'obra.

Comencem.

Molière vida i obra: 

Jean-Baptiste Poquelin va ser batejat el 15 de gener de 1622, cosa que fa que creguem que va néixer un o dos dies abans. 

El seu pare feia de tapisser al carrer de Saint-Honoré i el 1631 va obtenir el títol de valet de chambre tapissier du roi, cosa que volia dir que entrava a treballar per al rei Lluís XIII.

La seva mare va morir quan ell tenia deu anys, el 1632, cosa que féu que son pare es tornés a casar.

El 1636, quan en tenia setze, Molière fa el jurament que li permet continuar amb el càrrec del seu pare i, segurament, va comneçar els seus estudis a un dels col·legis més importants de la ciutat. S'hi va estar cinc anys, hi va aprendre llatí, matemàtiques, física, filosofia, esgrima, dansa... és possible que fos company del príncep de Conti que després protegirà la seva companyia de teatre.

Molière

És molt possible que també estudiés dret, cosa que explicaria l'ús correctíssim que fa de la terminologia legal a les seves comèdies.

Tot i que va començar a treballar amb el seu pare, arran d'haver conegut els Béjart, una família d'actors, el 1643 va acabar deixant la feina per començar la carrera teatral. 

Amb Madeleine Béjart va fundar l'Illustre Théâtre. També s'hi van afegir una germana i un germà d'ella. Madeleine era bona en els negocis, com a actriu i com a escriptora de poemes. 

El 1644 van inaugurar el teatre i, abans que s'acabés l'any, ja havien fet fallida. A causa dels deutes sembla Molière va ser empresonat fins que algú (bé el pare de Molière, bé un dels amants d'una de les actrius) va pagar-los.

És en aquesta època que comença a utilitzar el nom amb què el coneixem actualment, sembla que era costum a l'època que els actors utilitzessin pseudònims, però desconeixem perquè va escollir Molière.

I també és llavors que funda, amb Madelèine, una nova companyia que inicia una gira teatral per les diverses províncies franceses. Aquesta gira va durar dotze anys i va passar per Bordeus, Nantes, Llemotges, Toló, Anguleme, narbona, Lió, Montpeller, Bessiers, Dijon, Grenoble... d'aquesta època s'han conservat poques obres. Sabem que es va trobar amb el príncep Conti, que era governador de Llenguadoc, que va donar nom a la companyia i que els va finançar fins que, després de contraure la sífilis, es va voler reconciliar amb Déu cosa que el féu allunyar-se de Molière segons el consell del seu guia espiritual. 

Molière tornà a París l'any 1658 i la companyia va passar-se a dir Troupe de Monsieur ("Monsieur" era el germà del rei: Felip d'Orleans). L'any següent van estrenar Les precioses ridícules (basada en una obra d'un altre autor) la primera obra on intenta satiritzar alguns costums socials habituals a França.

teatre de Versalles

El 1660 obté un gran èxit amb Sganerelle o el cornut imaginari una comèdia d'embolics.

El rei, ja Lluís XIV, el rei sol, li va donar la sala del Palais-Royal on va començar amb l'estrena de L'escola dels marits en la qual, amb comicitat, es plantegen problemes seriosos com l'educació dels fills i la llibertat que haurien de tenir les dones casades. 

El 1662 es va casar amb Armande Béjart, germana pertita de Louis, Joseph, Geneviève i Madeleine. Ella tenia uns vint anys menys que ell i va arribar-se a dir que en realitat era filla de Molière i Madeleine. Per aturar aquestes enraonies, Lluís XIV va ser padrí del primer fill dels tres que van tenir, se sap que no va ser un matrimoni feliç.

A l'edat de cinquanta anys, Molière es va enamorar d'un actor de quinze (Michel Baron). La seva dona el va fer fora i sembla que ells dos van conviure durant tres anys.

El 1662 es va estrenar L'escola de les mullers que obtingué un gran èxit i, alhora, una completa oposició dels cristians més puritans que s'anomenaven Dévots.

El 1664 es va estrenar Tartuf o l'impostor que es considera la resposta a les crítiques que va rebre per part d'aquests puritans ja que hi retrata la seva suposada hipocresia. Tot i que el rei la va trobar divertidíssima, va haver de prohibir-ne la seva representació, ja que el Parti des Dévots va protestar vivament.

El 1666 va estrenar El Misantrop que no va tenir l'èxit esperat, cosa que va fer que deixés de criticar els vicis socials i es centrés més en els individuals. Durant un temps només va escriure obres, moltes vegades amb música i dansa, que pretenien divertir la gent de la cort perquè estava cansat de lluitar contra els seus detractors.

Versalles

De les 31 obres que va escriure durant aquest temps, podem destacar: L'avar, Les dones sàvies i El malalt imaginari.

El 1672 va morir Madeleine, cosa que el trasbalsà moltíssim i es va reconciliar amb Armande.

Molière que tenia tuberculosi, segurament des de la seva estada a la presó, va patir la primera de les hemorràgies que li provocarien la mort mentre representava El malalt imaginari el 1673. Fou traslladat al seu domicili, tot i que ell volia acabar de representar l'obra, on morí quatre hores més tard, sense rebre l'extremunció perquè els dos rectors que van ser cridats primer no van voler atendre'l i el tercer va arribar tard.

Teatres de París a l'època de Molière

 Es creu que aquell dia anava vestit de groc i que per aquesta circumstància els actors pensen que aquest color porta mala sort.

Segons la llei francesa de l'època els actors no es podien enterrar en sagrat, però Armande li va demanar al rei de fer-ho i el rei hi va accedir deixant que l'enterressin a l'espai que es reservava als infants morts abans del bateig.

El 1792, durant la revolució, les seves restes, al costat de les de La Fontaine, van anar a parar a la batllia del tercer arrondissement i després al convent dels Petits Agustins. L'any 1817 van ser traslladades al Cementiri de Père Lachaise, al costat, també, de les de La Fontaine.

Ni als dibuixos el posen de color groc...

Molière tractà de ridiculitzar els falsos devots, savis, elegants... gairebé totes les seves obres són construïdes a partir del recurs típic de la tradició teatral italiana (La commedia de l'Arte): una intriga amorosa contrariada, però va saber enriquir considerablement aquest model: va convertir el contrariador dels amors dels protagonistes en un maniàtic, un obsès, un viciós... de manera tal que aconseguia denunciar aquests vicis.

La seva moral es pot qualificar de pessimista: els malalts socials que retrata mai es guareixen sols, sempre ho fan obligats per les circumstàncies o per la llei a agafar el camí correcte.

Tombes de Molière i de la Fontaine

La crítica actual el considera més tràgic que còmic, perquè tot i que utilitza la comicitat en major o menor grau, retrata els vicis més menyspreables de la societat.