Correció del primer control.

Tot i tenir present que ningú redacta igual i que, per tant, aquestes respostes són un model de les respostes possibles en forma, hem de tenir clar que el contingut de les vostres respostes s'ha d'acostar molt al contingut d'aquestes. 

1. A quin gènere i de què tracten La Ilíada  i L'Odissea?

La Iliada i L'Odissea són dos poemes narratius èpics o dues epopeies. El primer explica com els grecs van a envair Troia per tal de recuperar Helena, que havia fugit allà amb Paris després d'abandonar el seu legítim espós. El segon narra el viatge de tornada, quan ja s'ha acabat la batalla, d'Odisseu o Ulisses cap a Ítaca, l'ílla d'on va sortir i on l'espera la seva dona Penèlope.

2. Qui era Safo i quin tipus de poesia escrivia?

Safo era una poetessa grega que havia nascut a l'illa de Lesbos on va fundar una escola per a dones que es dedicaven a l'art de la poesia. Els seus poemes, que sembla que van ser molt populars a l'època, però dels quals n'hem conservat molt poca cosa, eren de caràcter amorós i, segons tots els indicis, partien de les seves vivències com a dona enamorada.

3. Qui va ser el creador del tòpic Beatus ille? El podries explicar?

Aquest tòpic que després ha estat recurrent a la història de la nostra literatura va ser creat per Horaci. concretament pertany a un dels seus poemes: Paraules d'Alfi i es podria resumir com l'enyor que senten els ciutadans per la vida més autentica que pensen que tenen les persones que viuen de la terra.

4. Prosifica el fragment que tens a continuació i digues a qui pertany.

En aquest poema Safo, l'autora, fa una demanda a Afrodita. Tot qualificant-la com la deessa que tot ho pot en qüestions amoroses, li prega que vagi a aconsellar-la, com ja ha fet altres vegades, tot agafant el seu carro tirat per ocells i traslladant-se de l'Olimp fins on la poetessa es troba.

5. Per què el poema d'Horaci es diu Paraules d'Alfi?

Perquè el poeta ficciona que qui explica tots els avantatges de què es gaudeix amb la vida al camp no és ell mateix, sinó un tal Alfi que tenia com a feina deixar diners als altres a canvi d'un interès amb què, suposem, s'enriquia. 

6. En aquest fragment hi ha un diàleg entre Èdip i Tirèsies ple de crispació. A quin moment de l'obra es troba? Quina importància tenen aquests dos personatges? Per quin motiu discuteixen? Pots dir si som davant d'un exemple d'ironia tràgica i per què?

El fragment es troba, concretament, a l'episodi 1. Èdip ha enviat Creont a demanar als déus per què han enviat una pesta a Tebes i, mentrestant, parla amb Tirèsies de qui creu, ja que és un endeví, que deu saber-ne la raó.

Pel que fa als dos personatges que hi surten, òbviament és molt més important èdip, ja que n'és el protagonista, Tirèsies només ho és perquè és el primer que li diu la veritat, tot i que ell refusi creure'l.

Discuteixen perquè Tiresies primer es nega a revelar-li res i després, quan ho fa, l'altre no se'l creu.

I, per acabar, i tant que som davant d'un dels moments d'ironia tràgica: Tirèsies diu la veritat i els lectors o el públic ho sabem, mentre Èdip la rebutja com a tal.

7. Èdip sempre ha estat considerat un heroi, podries explicar per què i per quin motiu se sent culpable de la pesta que hi ha a la seva ciutat?  

Èdip no és un heroi en el sentit èpic de la paraula, no actua en cap guerra, no venç ningú... però sí que ho és en el sentit tràgic ja que salva el seu poble de la destrucció pagant com a preu la seva destrucció mateixa. Ell se sent culpable de la pesta perquè la pesta ha vingut a causa que no s'ha castigat l'assassí de Laios i acaba descobrint que aquest assassí és ell. Sap que li ha passat això perquè tant els seus pares, (Laios i Iocasta), com ell (marxa de Corint) han volgut burlar els déus, evitar que la maledicció que els van llençar s'acomplís i això un mortal no té cap dret a fer-ho, sinó que les ha de suportar i acatar.