Model de comentari de text.

Un text literari es pot comentar de moltes i variades maneres. Aquí en trobareu un model que no és l'únic, però que és força complet.

 Abans de posar-se a comentar un text:

• Òbviament, l'hem de llegir en profunditat, hem de solucionar tots els problemes lèxics amb què ens trobem i marcar d'alguna manera aquelles paraules o expressions que ens han cridat l'atenció. És recomanable que es numerin les línies o els versos, per poder-s'hi referir amb més facilitat.
• També ens hem de documentar sobre ell: qui el va escriure, quan, si té relació amb moviments literaris o amb textos d'altres o del mateix autor, si es basa en textos anteriors...
• Hem de tenir clar que l'objectiu del comentari és fixar amb precisió allò que diu el text, la seva temàtica, les seves idees... i com ho diu, la sintaxi, el lèxic, les figures retòriques...
• També hem de saber que allò que no podem fer és: expressar unes quantes idees sobre la forma i el contingut, sense cap finalitat precisa; parafrasejar-lo; aprofitar-lo per dir tot allò que sabem de l'autor i de la seva obra i oblidar-nos del text en qüestió; dir coses tipus: "aquest text m'ha agradat molt"...
• Finalment, n'identificarem el gènere.

En el moment de posar-nos a fer un comentari, podem seguir el següent guió:

Introducció:

• Situarem el text en el seu marc (període, moviment, data, autor, origen...). Així sabrem com començar el comentari: Anem a comentar el fragment de ____________ que va escriure __________... Aquí no ens hem d'extendre massa, amb unes 5, màxim 10 línies en tenim prou. De cap de les maneres la introducció ha de ser el nucli del comentari.

L'anàlisi de l'estructura externa:

• Mirarem quines parts té el text: si és en prosa quants paràgrafs i quantes línies, si és en poesia, quantes estrofes i quants versos té...

L'anàlisi de l'estructura interna:

• Tema, argument i to: direm de què va el fragment, farem un resum del que explica i del to en què s'explica.
• Estructura del contingut: mirarem com estan disposats els nuclis i els subnuclis  estructurals que té el text. 
• El narrador i els personatges: veurem què en podem dir a partir del que en sabem pel text.
• Farem el mateix amb l'espai, el temps i el discurs.

L'anàlisi de la forma:

• Començarem per les peculiaritats que afecten la prosòdia, la pronúncia i l'ortografia. (pla fònic)
• Continuarem amb els valors expressius de les paraules que hi apareixen i de les relacions que tenen entre elles. (pla morfosintàctic)
• I acabarem amb tot allò que fa referència al lèxic, a les paraules que hi surten i els significats que tenen, literal i/o figurant, que denoten, que connoten... (pla semàntic)

I aquí és on farem l'anàlisi de les figures retòriques, segons si són fonètiques, morfosintàctiques o semàntiques.

La conclusió:

• On formularem una síntesi global i unitària dels trets del text que hem estudiat i en donarem una opinió personal basada en allò que hem treballat.
  

Allò que realment va bé per fer un bon comentari és embrutar el text tant com sigui necessari per fer-nos-el nostre, per entendre'l de manera absoluta i, després, passar a la redacció que s'hauria de rellegir abans de considerar-lo acabat per fer-ne les esmenes pertinents.

En aquest enllaç trobareu una llista de figures retòriques més completa que la que teniu al llibre: http://www.iessantanyi.cat/catala/Tema_3I.pdf