Els orígens de la literatura occidental: la literatura grega.

La literatura grega és tan important per explicar la literatura occidental que podríem dir que és l'origen de la majoria dels temes que encara tractem i l'estètica que valorem.

Hem de recordar que durant aquest període, es considera literatura gairebé tot allò que es fa per escrit.

Podem diferenciar-ne quatre etapes:

• Període jonicodòric:

S'inicia al segle IX aC. i s'allarga fins al començament del segle IV aC. Sabem que va néixer a Jònia

i els textos més antics que conservem són La Ilíada i l'Odissea atribuïts a Homer ique es poden considerar les primeres novel·les europees.

La Ilíada (que narra una part de la guerra de Troia, concretament el setge de 51 dies a què va ser

sotmesa la ciutat per part de les tropes aquees o gregues) i l'Odissea (relata el viatge d'Odisseus, també conegut com a Ulisses, des que marxa de Troia fins que arriba a Ítaca, l'illa d'on era originari. Fixem-nos que la paraula "odissea" ha passat a significar viatge ple d'aventures i obstacles) 

van tenir tant de ressò que van constituir la base de les epopeies que cantaven els aedes o rapsodes que eren una mena de recitadors professionals que anaven de poble en poble per Grècia.

Del segle VII aC. conservem diferents varietats d'obres líriques de diversos autors:

1. Hesíode que va transcriure alguns dels mites més coneguts de la seva època i que es considera l'iniciador de la lírica didàctica, cantava el treball i la justícia i pretenia plasmar la realitat on vivia. Algunes de les seves obres: La Teogonia o Treball i dies.
2. Safo és la principal poetessa de la passió amorosa que sapiguem i va crear un grup de dones que es dedicaven a la poesia a Lesbos, illa on va néixer i morir. En conservem una oda (composició lírica en vers dedicada a lloar una persona, un lloc o una idea) completa

   

   Safo

   i fragments d'altres poemes. 
3. Simònides de Ceos va cultivar l'epigrama (composició poètica breu que expressa un sol pensament, festiu o satíric, de manera enginyosa).
4. Arquíloc pensem que va ser qui va iniciar el iambe (composició satírica que es feia amb versos iàmbics - constituïts per una síl·laba breu i una altra llarga - i que es pensa que tenia el seu origen en les cançons populars lligades als cultes religiosos del naixement i de la mort).
5. I Teognis és de qui conservem les primeres elegies (tipus de poema líric que té com a contingut la lamentació per la pèrdua, gairebé sempre a causa de la mort, d'un ésser estimat; pel pas del temps i l'acabament d'una etapa feliç; o la desaparició de qualsevol idea positiva)

• Període àtic:

Entre els segles VI i V aC. Atenes viu la seva època daurada i es converteix en la capital de les lletres i les arts, sota la democràcia de Pèricles.

Durant aquest temps, el teatre es converteix en l'espectacle més exitós i en el gènere més cultivat. Almenys les obres que hem conservat d'aquests temps són, sobretot, teatrals.

Els autors teatrals més importants i que han passat a la posteritat com a font d'inspiració constant són:

Teatre d'Epidaure

1. Èsquil: es considera el creador de la tragèdia grega. Alguna de les seves obres, com Els Perses o Els set contra Tebes parteixen de les seves experiències a la guerra.
2. Sòfocles: de qui llegirem Èdip Rei i de qui parlarem més abastament.
3. Eurípides: en les seves obres els déus i els mites apareixen parodiats o retratats d'una manera negativa. Una de les seves cites més conegudes és: A qui els déus volen destruir, abans l'embogeixen que li va ocasionar força crítiques. Alguns dels seus títols més coneguts són: Medea, Electra o Les Troianes.
4. Aristòfanes: és l'únic escriptor de comèdies, tractava temes polítics i satiritzava ciutadans poderosos d'Atenes, cosa que li va provocar més d'un problema. Títols que podem destacar: Lisístrata, Els ocells o Les vespes. 

També tenim poetes com Píndar que escrivia odes, de les quals n'hem conservat unes quantes.

Dels grans filòsofs, Plató i Aristòteles, també en conservem l'obra.

I, per últim s'han de destacar els historiadors Heròdot i Xenofont i el teòric de l'oratòria, Demòstenes.

• Període hel·lenístic:

Alexandria passa a ser el centre del govern i de la cultura a partir d'Alexandre el Gran i, durant aquest període, entre el final del segle IV aC. i el segle II aC.

Els autors més destacats van ser:

1. Teòcrit, se li atribueix la creació de la poesia bucòlica (paraula que és un derivat de la que en grec vol dir pastor de vaques) o pastoral que explicava històries mitològiques o de la vida situades, sempre, en un ambient camperol idealitzat.
   
2. Aristarc, filòleg o crític literari.

• Períodes romà i bizantí:

Entre el segle I aC. i el IV dC. el domini romà és evident i aquest fet ocasiona el declivi de la cultura grega, amb tot, podem destacar alguns escriptors:

1. Plutarc, Epictet i Marc Aureli van ser escriptors de filosofia moral.
2. Plotí es destacà com a filòsof neoplatònic.
3. Eusebi de Cesarea va ser un apologista cristià destacat.