Dublinesos, el llibre (1)

Començarem amb el llibre i acabarem amb l'autor. Lectura dels 15 contes que formen part del recull Dublinesos de James Joyce. La majoria del material aquí recollit prové de la lectura en comú que es va fer a http://www.quellegeixes.cat/franja/ploma.

El juny de 1914, i després de ser rebutjat divuit cops per quinze editors, James Joyce publicava per primera vegada Dubliners (Dublinesos) a Grant Richards Ltd. de Londres. 

1a edició

Dublinesos és un conjunt de quinze relats breus que retraten fragments de la societat irlandesa i de la ciutat de Dublín. 
Els quinze contes s'articulen a partir d'una sòlida estructura temàtica: la del cicle de la vida: 3 (infantesa),4 (joventut),4 (maduresa),3 (vellesa) +1 relat (Els morts). 

Com en qualsevol cicle, a l'inici ja és present el final, i, a més, les històries tendeixen a anar creixent en complexitat i extensió fins a culminar en Els morts, que pot considerar-se més una novel·la breu que un conte i és el compendi de tots els relats i de tots els motius temàtics que Joyce ha anat desgranant al llarg del recull. 

Tots junts constitueixen un retrat de la vida social i política del Dublín de principis del segle XX, i, alhora, van més enllà i transcendeixen aquesta realitat local i temporal de la qual parteixen. Són doncs retrats dublinesos i universals alhora que contenen una profunda reflexió sobre les conductes, els desitjos, les febleses i les passions humanes. 

• La gènesi, de 1904 a 1914:

  

  Joyce jove

En 1904, el mateix any en què James Joyce abandonà Irlanda amb Nora Barnacle, George Rusell, editor de la gaseta "The Irish Homestead", va oferir-li una lliura esterlina per cada conte que li enviés, també va comprometre's a publicar-los-hi. 

Joyce li'n va enviar tres: Les germanes, Eveline i Després de la cursa, que va signar amb el pseudònim d'Stephen Dedalus, posteriorment nom d'un dels personatges de l'Ulisses.
L'editor considerà que no eren apropiats per als seus lectors i es negà a publicar-los-hi.

Sense fer-ne cas, i des de la ciutat de Trieste on s'havia establert, va seguir escrivint relats i el 1905 tenia llest un conjunt de dotze contes que començà a enviar a diversos editors que li van rebutjar sistemàticament, per qüestions de caire moral. Quan va acabar el manuscrit del que ara llegim, continuà enviant-lo a diverses editorials fins que l'editor londinenc Grant Richards l'acceptà si canviava alguna cosa. 

El mes de juny de 1914 se'n publicà la primera edició, de la qual se'n van vendre uns escassos cinc-cents exemplars el primer any.

• Els temes:

El ventall de temes que trobarem desenrotllats al llarg del recull són: 

1. la pobresa, 
2. la diferència de classes, 
3. l'aïllament, 
4. els somnis, 
5. l'església irlandesa, la seva influència i el pes de la seva educació,
6. el tedi, 
7. la frustració, 
8. el desig de fugir, 
9. la vida social i política de la Irlanda de l'època, 
10. la paral·lisi, en el sentit de la incapacitat de canviar les coses. 

Pel que fa a l'estil narratiu podríem qualificar-lo de cru (sense por a ensenyar-nos misèries) i poètic alhora (ric en símbols, impressionista i sensual). 
Joyce posseeix l'habilitat narrativa de captar l'instant especial precís en què alguna cosa es produeix, el que n'anomena “epifania”, i oferir-lo al lector mitjançant estímuls sensorials que evoquen tot un ambient carregat de sensacions. 
És molt proper quan transmet tota la càrrega humana dels personatges i profundament crític, sense concessions amables, quan mostra com de brutal pot ser la realitat. 
Tot i que el seu estil evolucionarà per camins innovadors i que Dublinesos és un recull de caire molt més realista i convencional, no deixa de ser una peça clau en el seu personalíssim cànon literari.
Mentre llegim, hem d'observar els detalls recurrents que acostumen a tenir una càrrega simbolica i els inicis i finals dels contes on hi ha la tendència a condensar la càrrega significativa del text.

I així acabem la introducció a l'obra. La pròxima entrada explicarà els tres primers contes.