Cims Borrascosos (1)

La lectura de "Cims borrascosos" l'anirem fent per capítols i, de cada capítol, anirem traient allò que anem sabent de significatiu i ho assenyalarem. Aquí s'anirà recollint. Al final haurem d'unir totes les peces.

CAPÍTOLS 1 i 2

A l'inici de la novel·la ens trobem amb tot de personatges dels quals deduïm que tenen o han de tenir un passat interessant i misteriós, però dels quals no en sabem res del cert. Sembla que hàgim entrat de sobte a un món desconegut del qual no sabem les regles de funcionament, les sinèrgies que hi ha entre les persones que el poblen, els codis de conducta, què fa que actuïn com ho fan...

De la mà d'un narrador que tampoc coneixem gaire, entrem a un món que ell també desconeix i del qual és ell el primer que es sorprèn, interpreta les coses segons la seva visió del món i veu que les ha de reinterpretar perquè tampoc les entén a la primera i nosaltres vivim la seva estupefacció com a pròpia.

Comencem:

El nostre narrador és el senyor Lockwood que ha llogat la Granja dels Tords que li ha sembla adequada perquè vol fugir una temporada de la societat, ja que creu que en la seva naturalesa hi ha la misantropia. Ell mateix ens explica que es va enamorar perdudament d'una noia i que quan es va trobar correspost, la va defugir (pàg. 11). Sembla que no van tenir altra comunicació que la que se sosté amb les mirades, però que aquestes eren tan clares que ella va acabar marxant desconsolada i ell es va sentir menyspreable.

D'ell podem deduir a través del seu comportament, que tot i creure's un misantrop, no sap viure sol (el primer que fa és anar a fer una visita al propietari de la casa que ha llogat i, l'endemà, tot i que no ha estat ben rebut, hi torna), que té capacitat d'ironia (pàg. 16), que associa bellesa i bondat (pàg. 22) i que quan s'enfada molt, perd els papers fins al punt que ell mateix es compara amb el rei Lear. (pàg. 24).

El rei Lear

Aquest narrador es mou en un temps (època) concret, ja que la novel·la s'inicia amb la transcripció d'un any: 1801. Pel que fa al temps meteorològic, la primera tarda és boirosa i freda, durant la segona hi cau una nevada que fa desaparèixer els camins, cosa que ens situa a un hivern dur.

Pel que fa a l'espai, tot i que primer se'ns cita aquesta Granja dels Tords, sabem que ell ara es troba a Cims Borrascosos, on habita el seu propietari a qui va a visitar. El paratge és qualificat de regió meravellosa pel que té d'allunyada del brogit de la societat, de paradís per als misantrops. Sabem que és un espai assolat pels vents de nord i per les tempestes, on només hi ha uns quants arbres (arços i avets) esprimatxats i girats a causa del vent. L'edifici es descriu com a resistent (pàg. 9) i a la seva porta hi ha una inscripció amb el nom d'una persona: Hareton Earnshaw i una data: 1500. L'interior sembla poc còmode: una gran sala amb una llar de foc que no s'utilitza com a cuina, però on hi ha lleixes plenes de plats, gerres..., menjar conservant-se a la part més alta, amb un sostre sense coberta interior i amb pocs ornaments (pistoles d'arçó i tres pots de llauna pintats). El terra és blanc i llis, hi ha cadires de diferents colors amb uns respatllers alts. 

Sabem també que la distància entre les dues edificacions és de 4 milles, per tant, totes dues queden isolades respectivament.

El primer personatge amb qui Lockwood es troba és amb el senyor Heathcliff, l'amo. La primera sensació que li transmet és la simpatia de trobar-lo antipàtic. Com que ell ha arribat aquí fugint de la societat, el veu com una mena d'alter ego. Ens diu que és un home de poques paraules (si pot fer gestos, com saludar amb el cap, no emet sons), que es poc hospitalari, quan el convida a entrar ell s'adona clarament que no vol que entri, quan li diu que torni quan vulgui també s'adona que prefereix que no ho faci; taciturn, sorrut, arrogant, groller i intel·ligent. Físicament ens diu que és alt i ben plantat, amb la pell fosca i que deu tenir uns quaranta anys. També sabem que va vestit i té maneres de senyor deixat. Quan s'adona que és cruel (pàg. 13) -el deixa sol amb el perill que els gossos que hi ha a la sala li facin mal- no només no s'apressa a salvar-lo sinó que es diverteix deixant-lo que pateixi una mica més; i malvat (pàg. 18) deixa de sentir simpatia per ell. També ens descriu com tracta o què sent pels pocs que l'envolten: hi ha en Joseph i un tal Hareton que semblen criats; i la noia, la senyora Heatcliff, a qui odia.

De Joseph ens diu que és vell, robust i musculós, mal humorat i ple de fàstic i que té la mirada agra. Veiem, també, que és força supersticiós i que creu que la senyora Heathcliff, una noia que viu a la casa, el pot embruixar.

De Hareton sabem que és un xicot jove, que va sense jaqueta, però que se la posa quan ha de prendre el te, tot i que tant la seva roba, com la seva manera de parlar són rudes, que és deseixit i arrogant, però que és més amable del que sembla, ja que quan Lockwood diu que vol marxar, s'ofereix a acompanyar-lo, cosa que li prohibeix Heathcliff. També observem que està ressentit amb la sra Heathcliff, perquè quan ella li diu que sí, que l'acompanyi, ell sembla que llavors diu que no, que si ella vol, ell no en té ganes.

A la senyora Heatcliff la coneixerà al segon capítol, quan fa la segona visita. Ella és dins la casa quan ell truca, però no s'acosta a obrir-li. Quan ell finalment decideix entrar la troba immòbil i muda, amb una mirada indiferent. Ens en fa una descripció física completa (pàg. 16) amb la qual ens adonem que la troba bella. Inicialment pensa que és l'esposa de Heatcliff, però ell li ho nega, és la seva jove, la vídua del seu fill. El narrador li calcula uns disset anys. Sembla que no se sent gaire còmoda a la casa i quan se sent atacada per en Joseph li respon amb amenaces d'embruixar-lo.

L'altra personatge que apareix en aquests dos primers capítols és Zillah, la cuinera, de qui se'ns diu que és corpulenta. Apareix quan Lockwood és atacat a fora pels gossos, se l'endú cap a dintre per tenir-ne cura, d'una manera molt poc delicada i li busca una habitació per dormir. Abans de deixar-lo sol, l'avisa que no faci soroll, que el senyor Heathcliff té unes idees estranyes sobre el lloc on dormirà i li comunica que tots els habitants de la casa són éssers estranys.

Abans d'acabar amb l'anàlisi d'aquests dos capítols hauríem de parlar dels diversos animals que hi surten: sabem que a la granja hi ha cavalls de qui Hareton té cura, i que Lockwood a vingut muntat en un altre fins als Cims, però en aquests dos capítols el protagonisme és per als gossos, tant els de dintre de la casa: una gossa i els seus cadells que atacaran Lockwood quan es quedi sol a la sala, com els que hi ha a fora que fan de guardes: dos gossos realment violents que es diuen Ferotge i Llop que l'ataquen, seguint les ordres de l'amo, quan, a finals del segon capítol, Lockwood vol dirigir-se a casa seva.