Cims borrascosos (3).

Capítols 5 i 6:

La senyora Dean continua narrant la seva història. Resulta inversemblant fins a quin punt en recorda tots els detalls, però hem de disculpar aquesta llicència que s'utilitza a fi que sigui creïble que nosaltres la puguem conèixer a l'hora que la coneix Lockwood.

El fet més important del capítol 5 és la mort d'Earnshaw pare. Ja a l'inici se'ns anuncia que això és el que ha de passar: "(...) el senyor Earnsahw començà a declinar. Havia estat actiu i vigorós, però les forces el van abandonar sobtadament." Però abans d¡'arribar a aquest punt, Dean ens raona per què la situació canviarà radicalment arran d'aquest fet:

• Ell no pot simular de cap manera la predilecció que sent per Heathcliff cosa que, d'una banda, fa que el noi es torni massa "orgullós i ferotge" i, de l'altra, que l'animadversió entre ell i Hindley augmenti. (Hindley, però, és enviat pel seu pare a estudiar a un internat, com li aconsella el pastor que tenen a casa)
• Joseph, que ja és part del servei, exerceix la seva influència, força negativa, segons la senyora Dean, sobre el senyor i el convenç de la necessitat de pujar els fills amb mà de ferro.
• Mentrestant es va desvetllant el caràcter de Catherine: "ens acabava la paciència cinquanta vegades, o més, cada dia"; "una bestiola salvatge i perversa" " però tenia la mirada més encantadora del món", mig diable, mig criatura angelical. I els seus sentiments cap a Heathcliff, per qui "tenia massa afecte" i a qui dominava.

El pare va morir plàcidament a la seva cadira un vespre d'octubre, és una escena gairebé morbosa, almenys a l'actualitat, perquè és Catherine, qui se n'adona quan l'abraça per dir-li bona nit. S'ha de destacar que Heathcliff i ella es consolen imaginant-se el cel com un lloc meravellós.

El capítol 6 comença amb l'arribada de Hindley acompanyat d'una esposa que la senyora Dean qualifica de mig beneita. Quan ens en fa la descripció física ja ens anuncia que morirà jove: Era més aviat prima, però jove i d'aspecte saludable, i els seus ulls guspirejaven amb la lluentor dels diamants. (...) la respiració se li accelerava en pujar les escales (...) que de vegades tossia."

De Hindley ens en remarca els canvis: S'havia aprimat, havia perdut el color i parlava i es vestia d'una manera molt diferent.

Com a hereu, posa normes noves a la casa, Heathcliff es veu relegat a fer de mosso i sovint és castigat físicament. Ell aguanta bé els nous inconvenients, perquè continua tenint a Catherine com a companya de jocs voltant pels erms.

Una nit que no tornen, Hindley ordena que es tanquin les portes, la senyora Dean no ho fa i rep Heathcliff que ve sol, Catherine s'ha quedat a la Granja dels Tords que s'ha fet mal.

Aquesta anada, que tindrà força conseqüències, serveix primer per contrastar la vida que es du a les dues cases:

• als cims els nens passen els diumenges a la tarda drets i tremolant en un racó, mentre els adults mengen beuen i riuen davant del foc.
• a la granja tenen una esplèndida peça encatifada de color carmesí, amb taules i cadires cobertes de carmesí i un sostre blanc (...) A nosaltres ens hauria semblat el cel (...)
  
  

I segon, per veure com considera Heathcliff la gent de fora dels Cims: La senyoreta Earnshaw rondant per la regió amb un gitano!   Segur que és aquella estranya adquisició que el meu difunt veí va fer en el seu viatge a Liverpool, un petit mariner indi, o un nàufrag americà o espanyol. Fins arriben a dir: no és més que un noiet, tot i que té una mirada tan ferotge que... no seria un favor per a la regió penjar-lo immediatment abans que mostri la seva naturalesa amb actes, a més d'aparences?

Cosa que evidencia fins a quin punt ha canviat la nostra societat pel que fa als nens i també com es creia, almenys a la novel·la, que l'aparença d'una persona era la imatge del seu caràcter.

L'endemà, el senyor Linton puja a parlar amb Hindley per reprovar-li com educa la seva germana i Hindley prohibeix Heathcliff que parli amb ella, sota l'amenaça de l'expulsió de la casa.