dimarts, 7 de febrer del 2017

Garcilaso de la Vega. El Renaixement castellà.


I ara, Garcilaso de la Vega, qui era i què escrivia?


De Garcilaso de la Vega existeix una pàgina web que es diu La página de Garcilaso on podeu trobar tota la informació sobre l'autor i els seus poemes i que jo no resumiré aquí, perquè em sembla que no us cal. Passarem, doncs, al poema:
Garcilaso de la Vega

Soneto XIII
A Dafne ya los brazos le crecían
y en luengos ramos vueltos se mostraban;
en verdes hojas vi que se tornaban
los cabellos qu'el oro escurecían;

de áspera corteza se cubrían
Bernini, Apol·lo i Dafne
los tiernos miembros que aun bullendo'staban;
los blancos pies en tierra se hincaban
y en las torcidas raíces se volvían.

Aquel que fue la causa de tal daño,
a fuerza de llorar, crecer hacía
este árbol, que con lágrimas regava.

¡Oh miserable estado, oh mal tamaño,
que con llorarla crezca cada día
la causa y la razón por que lloraba!

Per interpretar bé aquest sonet, hem de saber primer la història de Dafne i Apol·lo: Apol·li, fill de Zeus i Leto era el déu del sol, del vaticini i de la música. Apareix sovint representat amb un arc, la fletxa i la cítara, el seu símbol era el llorer i se l'honorava als temples de Delos i de Delfos.
Dafne era la nimfa dels arbres, filla del déu riu Peneu i de Gea. Era una garn caçadora i sacerdotessa de GEa.
Ovidi ens explica així la seva història: després que Apol·lo matés la serp Pitó, va tenir la valentia de burlar-se del déu Eros perquè duia arc i fletxes pero era només un nen. 
Eros es va enfadar i li va disparar una fletxa d'or (la que feia que algú s'enamorés bojament) que el va fer estimar Dafne; a ella li'n va disparar una de plom (la que feia que es refusés algú) i no era capaç de fer altra cosa que fugir d'ell.
Cansada de ser perseguida, demanà al seu pare que la convertís en qualsevol criatura que la lliurés d'Apol·lo i Peneu la va transformar en arbre, en un llorer, concretament. 
Apol·lo s'hi va abraçar i adonant-se que mai podria ser correspost, va prometre que tindria cura de l'arbre sempre i que utilitzaria les seves fulles per coronar els herois.

I si voleu un bon comentari del poema, similar al que vam fer a classe ;), només heu de llegir aquest text.















Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada