diumenge, 18 de desembre del 2016

I sembla que arriben les vacances de Nadal...

I quan som a punt de vacances i jo sóc persona de detalls, us deixo uns petits obsequis poc materials que espero que us agradin. Tres coses de cada, perquè el tres és un bon  número:

Tres sèries: M'agraden molt les introduccions de les sèries, i a més, m'agraden algunes de les sèries que van després, us deixo dues intros i un trailer d'una que no en té, i què penso de la sèrie:

The Honourable woman és una sèrie d'una sola temporada, i amb ella ja fa, vull dir que explica molt bé allò que ha d'explicar: una  visió de la situació a l'Orient Mitjà que, crec, que ens fa veure les coses des d'un altre punt de vista:




D'American Crime dir-vos que n'han fet dues temporades, que cadascuna explica una història completa, que, com indica el títol, la història gira al voltant d'un delicte, i que l'important en ella no és qui n'és el culpable, sinó com aquest fet afecta les persones que envolten la o les víctimes. A més, molts dels actors de la primera temporada tornen a sortir a la segona amb papers completament diferents que proven la seva categoria:




I l'última no és americana sinó europea, concretament francesa: Les revenants, la primera temporada em va agradar molt, la segona em va deixar una mica amb el dubte de si sabrien acabar aquesta història o anaven improvisant sense saber què en farien, ara estic esperant que comenci la tercera:

  

Tres llibres, que m'han agradat a mi, que no han d'agradar a tothom, però que mai faran mal a ningú: 


Lolita de Nabokov: un gran llibre sobre un personatge repulsiu que té un dels millors començaments que mai s'han escrit. Narrat en primera persona, provoca que sentis una certa empatia per ell, cosa que fa que hi hagi gent que n'abandoni la lectura. Té dues versions en cinema, la primera molt més bona que la segona, segons els crítics, perquè jo la segona no l'he vista:






La mala dona de Marc Pastor: Un llibre interessant, que explica una història que atrapa, basada en un personatge que va existir i a qui anomenaven la vampira del Raval. No hi trobem, però, la seva biografia, sinó una trama policíaca inventada ambientada a Barcelona. 



Manual per a dones de fer feines de Lucía Berlín: un recull de contes que aquest any ha rebut el premi llibreter on l'autora ens explica anècdotes viscudes que converteix en bona literatura. El conte que serveix per titular el recull és genial, però pocs no ho són.



Tres pel·lícules que m'han interessat moltíssim: 

Requiem for a dream és la pel·lícula sobre addiccions més bona que he vist mai. Potser tot el que s'hi explica no es basa en la crua realitat, però fa que entenguis què vol dir ser un addicte sense alliçonar ni construir hipòcrites històries morals.







The arrival és una pel·lícula que encara fan a les sales, l'última de Villeneuve, que uneix la quarta dimensió, el temps, amb el llenguatge, que explica moltes coses, moltes més de les que inicialment pot semblar i que té unes imatges molt i molt boniques.




Techo y comida és una pel·lícula petita de Juan Miguel del Castillo que explica, sense cap concessió al sentimentalisme, com de dura pot arribar a ser la vida durant la crisi si et toca de ple:


I, per acabar, tres cançons que m'agrada escoltar de tant en tant: 


Aniversari de Manel, ideal per desitjar per molts anys a qualsevol.



The mercy seat de Nick Cave and the Bad Seeds és d'aquelles que fa moure el cap a batzegades a mi, com a mínim.




I, l'Almost diamonds de Marc Almond, un dels cantants que ha estat més present a la banda sonora de la meva vida.


I prou, més regals a la següent avaluació. Un plaer haver compartit amb vosaltres aquesta primera que ja hem passat i fins l'any que ve, que sona molt fort, però que, total, és d'aquí uns quinze dies...